elPeriódico.com

Joaquim Coll Historiador

Diumenge, la casualitat va fer que em trobés a partir del minut 75 de la segona part del partit en un espectacle del Festival Grec, ­concretament en un concert de la Banda Municipal de Barcelona. Vaig lamentar en els dies previs aquesta inoportuna coincidència, però això em va permetre viure la victòria ­espanyola de manera singular. La majoria dels assistents, un públic cent per cent barceloní, seguíem el simpàtic concert dirigit pel mestre Salvador Brotons que interpretava populars àries i sarsueles amb una orella posada en el soroll

Més informació

• Tags: Esports, Mundial de Sud-Àfrica

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 9 de la secció de Tema del día de l'edició impresa del dia 13 de juliol de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)

de fons que semblava arribar-nos directament de l'avinguda de Maria Cristina. Mentre assaboríem el duo entre la soprano Marta Matheu i el baríton José Antonio López vam saber per alguns murmuris i les mirades de complicitat entre el públic que es jugava la pròrroga. Va arribar el ­descans del concert quan, des del camerino on es trobaven els músics, es va sentir un alegre crit de gol. El públic, de forma espontània, va començar a aplaudir, i això es va repetir al cap de tres minuts, quan va finalitzar el partit. De seguida, els coets van inundar el cel de Mont-juïc, que durant la segona part del ­concert van deixar anar guspires de colorit sobre els populars fragments de sarsuela de Chapí, Vives i Sorozábal. Vam sortir doblement contents. Al baixar cap al Paral·lel ens vam trobar immersos en una celebració que poques vegades s'havia vist a Barcelona, en la qual la ­satisfacció per la victòria d'Espanya s'expressava amb la màxima normalitat entre una gentada diversa.

Sempre és perillós i sovint trampós extreure conseqüències ­polítiques d'un esdeveniment esportiu. Però el que va passar a Catalunya amb els èxits de la selecció espanyola significa un clar contrapunt a la manifestació que es va celebrar ­dissabte, que, ­encara que fos ideològicament plural, estava dominada per l'estètica i les consignes sobiranistes. La democràcia ha consolidat una identitat dual, catalana i espanyola, entre la majoria dels ciutadans, que s'amplia ara amb la presència ­d'altres identitats com a conseqüència de la immigració. Els llatinoamericans del Poble-sec, els pakistanesos del Raval i els xinesos de la ronda de Sant Pau celebren indistintament les victòries del Barça i el triomf de la selecció barrejant símbols i banderes. Són els nous catalanoespanyols. La Catalunya que ha engalanat sense complexos els seus balcons amb banderes espanyoles no acostuma a sortir a TV-3, ni és tinguda en compte per gran part de l'opinió publicada als mitjans de comunicació. Però és l'expressió d'una realitat que subratlla l'absurd viatge cap enlloc on alguns ens pretenen portar.