El Periódico

Gent corrent gentecorriente@elperiodico.com

«El meu mapa de la ciutat és un mapa de bars»

Bars i tavernes són la seva debilitat. Per això va fer un blog, i per això es va atrevir a posar-se a l'altre costat de la barra.

Divendres, 21 d'abril del 2017

Si fos lícit partir una vida en dues meitats -no ho és-, una meitat d'Alberto García vindria a ser el dret concursal, especialitat que en temps de crisi ha arribat a cims demencials: fallides, concursos de creditors; en això ha estat ell. L'altra meitat són els bars. Sent debilitat pels bars, i aquí s'ha de fer una pausa: esborreu la imatge del borratxo recolzat sempiternament a la barra. És una altra classe de debilitat. Una que ha passat per diverses etapes, incloent-hi un blog (enocasionesveobares.com), i que inevitablement ha acabat amb aquesta meitat d'Alberto dedicada a la restauració.

-¿De què parlem quan parlem de debilitat pels bars?

-Que són llocs on sempre m'ho he passat bé. Des de molt jove m'agradava el pla de bar diürn, molt més que sortir de nit. Anaves a un lloc on et senties bé i parlaves amb la gent i deies: «Posa'm uns altres calamars, i més cervesa», i t'hi podies passar tota la tarda.

-Diürn.

-¡Sí!, molt millor, més entretingut, veus més tipus de gent, i menges, i beus, i disfrutes. Que en aquest lloc hi ha un caçó en adob que s'ha de provar: doncs s'hi va i es prova. Que allà la moixama és molt bona: doncs anem a veure què tal. I te n'hi anaves amb els amics i passaves una tarda magnífica.

-Així, de bar en bar.

-Així vaig conèixer molts llocs, sí. Fins que un dia em vaig adonar que jo a la ciutat m'ubicava per bars, que el meu mapa de la ciutat era un mapa de bars, i vaig pensar a fer aquest mapa i penjar-lo a la meva habitació.

-¿El germen del blog?

-Sí, una mica. Com que en aquella època ja hi havia Google Maps, vaig acabar fent-ho en Google Maps. Tenia, crec, com 50 bars. I un dia vaig dir: «Vinga, faré un blog».

-¿De quants consta el seu mapa actual?

-D'uns 120 bars.

-¿I quins criteris han de satisfer?

-És un triumvirat: que el menjar sigui bo, que el cap o l'encarregat tingui alguna cosa… O sigui, que et tractin bé o que t'insultin tan bé que diguis: «Em quedo»; hi ha gent amb caràcter agre que per mi té el seu què. I finalment, que el local tingui alguna cosa. No cal que sigui històric, però sí que tingui alguna cosa d'antre, de bareto, un encant que et porti a dir: «Escolta, posa'm una altra cervesa».

-Com va ser el salt a la restauració.

-Va ser amb el meu amic Marc. Amb el Marc, que cuina molt bé, sempre dèiem: «Tio, hem de muntar un bar». I: «Si alguna vegada ens va malament…». I al final va passar que el Marc va tenir una època dolenta de feina, i un dia em va dir: «Què: ¿activem el pla b?» I jo: «¿Sí?» I ell: «Sí». I això vam fer.

-Una taverna, ¿no?

-La Bodega Montferry, sí. Ara només és d'ell. La idea va ser sempre posar en marxa l'assumpte perquè el Marc pogués canviar de vida; perquè el pla b tingués èxit.

-¿I aquesta?

-Aquesta, la Bodega Carol… Bé, també va ser cosa d'un amic. Un dia em va dir: «Escolta, tio, ¿ens hi atrevim?» I aquí ens teniu.

-Li va quedar bé.

-Jo el que dic és que tot això en certa forma és part d'una espècie de projecte involuntari de protecció del patrimoni. Abans que vingui algú a canviar-ho tot i muntar un negoci sense ànima, jo prefereixo avançar-me i protegir-lo. Em fa molta pena pensar en tots els llocs fantàstics que han tancat en aquesta ciutat.

-¿Té nous projectes?

-Doncs sí, hi ha un projecte en marxa. Amb un altre amic, que és xef: un restaurant. A Sants, el nostre barri de tota la vida. Sants és crema, es dirà.

El colegiado canario dio su versión de la jugada en la que no concedió un claro gol legal al Barça en el Villamarín