El Periódico

GENT CORRENT

«M'agradaria viure sol en un pis tutelat, estar tranquil»

David Ubiñana ha participat en un assaig científic sobre el te verd i la seva millora de la cognició en persones amb síndrome de Down

«M'agradaria viure sol en un pis tutelat, estar tranquil»

CESAR CID

 

Dilluns, 20 de març del 2017 - 18:31 CET

Avui és el Dia Mundial de la Síndrome de Down, una afectació genètica que, gràcies a la inclusió laboral dels que la pateixen, conviu amb molta més normalitat en la nostra societat que temps enrere. Estudis científics per millorar la vida diària de les persones amb la síndrome també ho procuren. Ahir va ser presentat un projecte que desenvoluparan l’Hospital de Sant Pau i l’Obra Social La Caixa per a la detecció precoç de l’Alzheimer en persones amb la síndrome. David Ubiñana (Barcelona, 1991) ha sigut protagonista en un altre assaig, de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), sobre els beneficis del te verd.

–¿Què va haver de fer?
–Prendre càpsules de te verd, encara en prenc. I també em van fer molts tests. Venia sempre amb la meva mare a veure el Rafa.

–El Rafa, Rafael de la Torre, és especialista en toxicologia de l’IMIM. Ha liderat l’assaig amb un compost del te verd per millorar funcions cognitives en persones amb síndrome de Down. Els resultats, positius, han sigut publicats a la revista referent en neurologia The Lancet Neurology.
–A mi em van dir que així aprendria a fer les coses més fàcilment.

–¿Què és el que més li agrada fer?
–Treballar. He començat a treballar amb un contracte a l’Hotel Central, a la Via Laietana [Grand Hotel Central Barcelona]. Així guanyo diners i podré pagar un pis, i el gas. M’agradaria viure sol en un pis tutelat, estar tranquil. A més, ja tinc nòvia.

–¿Quines són les seves tasques a l’hotel?
–Parar taula, posar els coberts i les ampolles, i ajudar a la cuina.

–¿És la seva primera feina?
–No. Abans vaig treballar en una cafeteria, a Sant Andreu. M’agradava molt i m’anava molt bé, però va tancar perquè hi havia pocs diners i pocs clients.

–El David viu al barri barceloní de les Corts i s’organitza cada vegada més bé per ser el més autònom possible. ¿Alguna vegada s’ha perdut per la ciutat?
–Sí, bé, no. Un dia vaig anar a una festa i em vaig entretenir molt. Vaig perdre l’últim autobús, i pels nervis vaig perdre també el telèfon mòbil. Però, com que em sabia el recorregut de l’autobús, vaig arribar a casa caminant.

–Els seus pares m’han dit que gràcies a les càpsules de te i els tests [exercicis d’estimulació cognitiva] està més atent a tot i avui, per exemple, ha trucat als responsables de les seves activitats d’aquesta tarda per anul·lar-les per fer aquesta entrevista. Se n’ha recordat i ho ha fet sol.
–Sí, he telefonat a la Fundació Aura i al grup de música, Clams, per dir que no hi podia anar. És que aquesta entrevista em fa molta, molta il·lusió.

–¿Per què li fa tanta il·lusió?
–Perquè seré famós, i la veurà la meva nòvia. Ja he tingut altres nòvies, eh. Soc un lligon. ¿Saps per què em va deixar la d’abans? Perquè mirava molt el WhatsApp quan estava amb ella. Ara ja no el miro tant.

–M’han dit que és el més alegre de casa, i que al final de la jornada el pregunta a tots [té dos germans petits] com els ha anat a la feina. ¿Què fa que estigui content?
—La meva família i la meva nòvia. I ara també la meva feina a l’hotel. Entro a les deu i surto a l’una. Surto de casa a les 9.05 hores. Em desperto sempre sense despertador.

–I a la tarda, ¿a què es dedica?
–Cada dia, una cosa diferent. A la Fundació Aura hi faig informàtica i conversa. I dissabte, amb el grup d’oci de la Fundació Síndrome de Down, zumba i altres coses. Amb el grup Clams, fem cors de grups musicals i concerts (www.clams.cat). El dijous vaig al gimnàs, vull tenir tauleta, com el meu germà.

El Barcelona hará oficial su decisión de ejecutar la opción de compra de Gerard Deulofeu