El Periódico

GENT CORRENT

"Se m¿ha trencat el somni de pescar, però no hi renuncio"

Elisabet Casanova, pescadora, mecànica naval i patrona, organitza viatges a la carta per la desembocadura de l'Ebre i la Costa Daurada

"Se m¿ha trencat el somni de pescar, però no hi renuncio"

JOAN REVILLAS

entretots

Publica una carta del lector

Apaguin els mòbils al teatre

marta guerrero jimenezL'Hospitalet de Llobregat

Una setmana amb un esboranc a la porta de casa

Ventura SubielaBarcelona

Participa

Diumenge, 7 de maig del 2017 - 20:12 CEST

La d’Elisabet Casanova Costes (Deltebre, Baix Ebre, 1978) és la història d’una passió. Acaba de muntar l’empresa Xàrter Nàutic Eli després de moltes decepcions.

-Quan vaig acabar els meus estudis de capacitació nàutica, vaig estar amb el meu pare a la pesca 15 anys, els més feliços de la meva vida tot i que vaig estar a punt de perdre-la.

-¿Què va passar?
-Un dia, la xarxa se’ns va enganxar al fons i em va caure a sobre la maquineta que la recull, una peça que pesa uns 500 quilos.

-¡Oh!
-Em va partir el fetge, on porto 50 punts. Vaig estar molt greu però, quan em vaig recuperar, em vaig sentir més forta i vaig tenir encara més clar que era l’ofici de la meva vida.

-¿Va tornar a la barca?
-Sí, vaig tornar a la Mena tot i les reticències del meu pare, que es culpava mentre jo em debatia entre la vida i la mort. Es va arrencar les ungles traient-me de sobre la maquineta.

-¿Per què aquesta passió arravatada?
-Per la sensació de llibertat, perquè cada dia és una aventura, per ser la meva pròpia cap. Em portava molt bé amb el meu pare; la gent ens deia: «On va la corda, va el poal».

-Bonica dita.
-Era feliç treballant per a l’empresa de casa. Però, per una desgràcia familiar, vaig haver de deixar de pescar amb el meu pare i, al buscar feina en un altre vaixell de pesca, va aflorar el masclisme, que em va apartar del que havia sigut la meva vida fins llavors.

-Expliqui, per favor.
-Vaig recopilar una col·lecció de frases amb què em negaven la feina: «Ella mai serà tan forta com nosaltres»; «¿on faràs pipí?»; «i quan tinguis la regla, ¿què?». I una altra: «Ja em diràs com li explico a la meva dona que embarco una dona amb la quantitat d’homes aturats que hi ha».

-Masclisme de manual.
-Al final, vaig aconseguir feina en una empresa de passatge que feia viatges per l’Ebre. No era el meu fort, però…

-És alguna cosa.
-Va tornar a donar-se la mateixa història i no només entre els companys. Els passatgers em deien coses de l’estil: «¡No em diguis que seràs tu qui porti el catamarà!».

-¿Per què no va tornar a la pesca sola?
-Necessitaria contractar un mariner, ¿i a qui? ¿Un home? ¿O una dona que mai trobaré?

-Ja.
-A part del salari del mariner, em resultaria inviable econòmicament comprar la barca i els aparells de pesca. A més, el turisme dona més diners.

-Passa a tot arreu, sí.
-De manera que vaig decidir muntar la meva pròpia empresa com a autònoma i em dedico a fer viatges al llarg de l’Ebre, la desembocadura i la Costa Daurada. Ho faig sola.

-Així està en contacte amb el mar.
-Als passatgers els encanta quan els parlo de la meva experiència en la pesca. Se m’ha trencat el somni de pescar, però no renuncio que un dia pugui tornar-ho a fer.

-Ha sigut mare fa poc.
-Vaig tenir el meu primer fill el 30 de desembre. ¿Es figura que estigués contractada per una empresa? Una patrona de vaixell embarassada o de baixa maternal, ¿s’ho imagina?

-He de fer un esforç considerable.
-Soc dona i estic molt orgullosa de la meva professió. Com dic jo, pescadora no s’aprèn, es naix. Quinze dies enrere, es va fer un homenatge al Parlament a les dones del món rural i marítim i em vaig sentir molt satisfeta que em truquessin.

El club quiere cuatro fichajes y se va a gastar 230 millones de euros