elPeriódico.cat

El PSC ha tingut els pitjors resultats de la història del socialisme en democràcia a Catalunya: 14 escons amb el 97,23% escrutat, enfront dels 25 del 2008, dels quals n'ha perdut 11: 6 a Barcelona, 2 a Girona, 2 més a Tarragona i 1 a Lleida.

Aquesta patacada històrica arriba després de les derrotes a les municipals i autonòmiques en aquest cicle electoral, i condicionarà el congrés que el partit celebrarà a mitjans de desembre, on s'haurà de decidir el substitut de José Montilla al capdavant de la primera secretaria.

El PSC va néixer el 1978, però un any abans, en les eleccions a les Corts Constituents, Socialistes de Catalunya --que agrupava la federació catalana del PSOE i el PSC-Congrés, va aconseguir 15 diputats, un més que ara.

Primeres eleccions

En les primeres eleccions generals en què el PSC va concórrer --que va néixer l'abril del 1978 com a fusió de PSC-Congrés, PSC-Reagrupament i la federació catalana del PSOE-- van ser les del 1979, quan va aconseguir gairebé el 30% dels vots i 17 escons.

El 1982, el partit va aconseguir el percentatge més alt de vot de la seva història, el 45,83% --44 centèsimes més que fa quatre anys--, i llavors van obtenir 25 escons, els mateixos que el 2008, el seu rècord històric.

En les generals del 1986, el PSC va retrocedir posicions, amb 21 diputats i el 41% dels vots, i la mateixa tendència a la baixa continua el 1989 --35,59% dels vots i 20 diputats-- i el 1993 (34,87% dels sufragis i 18 parlamentaris--.

Per contra, el 1996, els socialistes catalans van aconseguir frenar aquestes caigudes i pujar en percentatge de vot i representació, cosa que no passava des del 1982: amb el lema Felipe o Aznar. Tu decideixes, el PSC va aconseguir 19 escons i el 39,36% dels sufragis, 4,49 punts més que el 1993.

Majoria d'Aznar

La majoria absoluta que José María Aznar va obtenir l'any 2000 també va tenir efectes a Catalunya, ja que el PSC va tornar a guanyar, però va retrocedir posicions: va aconseguir el 34,13% dels vots i 17 parlamentaris.

El 2004, mesos després d'haver conquerit la Generlalitat de la mà del tripartit i amb el lema Si guanya Zapatero, guanya Catalunya i amb José Montilla com a cap de llista per Barcelona, el PSC va obtenir el 39,47% dels vots i 21 diputats, la seva segona millor marca, els mateixos que va obtenir el 1986.

Fa tres anys i mig, i amb el lema Si tu no hi vas, ells tornen, el PSC va aconseguir igualar el seu rècord històric del 1982, amb Carme Chacón com a cap de llista per Barcelona: el 45,39% dels vots i 25 diputats.

El partit també va guanyar a Catalunya les eleccions europees del 2009 --que va perdre el PSOE a tot Espanya--, tot i que a les autonòmiques del novembre del 2010 va iniciar el cicle de derrotes.

Llavors, el PSC no va aconseguir ni el 20% dels sufragis i es va quedar amb 28 parlamentaris, la xifra més baixa de la seva història en unes eleccions autonòmiques, cosa que es va atribuir a la gestió del tripartit, l'impacte de la crisi econòmica i el fracàs de la reforma de l'Estatut, després del cop que va suposar la retallada del Tribunal Constitucional (TC) a la llei catalana.

A les municipals, el PSC no va aconseguir contenir la sagnia de vots, i per primera vegada, va perdre la condició de partit més votat a Catalunya, i va punxar en feus fins ara històrics, com els Ajuntaments de Barcelona i la Diputació provincial, i places que des del 1979 havia governat l'esquerra com Girona, Badalona i Castelldefels.