elPeriódico.cat

Sacrifici i rapidesa. Així ha sintetitzat Mariano Rajoy com seran els seus primers moviments a l'assumir el repte de fer sortir l'economia espanyola de l'ull de l'huracà. Sacrifici, per les mesures impopulars i les retallades que des de Brussel·les no deixen de recordar. Rapidesa, per la necessitat de portar a terme aquestes mesures d'envergadura amb la màxima immediatesa possible per evitar que es deteriori més la situació.

Soraya Sáenz de Santamaría (centre) mostra una fotografia del seu fill a Alícia Sánchez-Camacho (dreta) i a Cristóbal Montoro. aquest dilluns. MANUEL H. DE LEÓN | EFE

Més informació

• Tags: Eleccions Generals 20N, Política

Però el líder popular i president electe no és l'únic que té tan clares les prioritats. La seva mà dreta, Soraya Sáenz de Santamaría, ha predicat amb l'exemple i s'ha reincorporat al seu lloc de treball quan es complien tot just deu dies des que va donar a llum Iván, el seu primer fill. No només això. Ella és l'encarregada de l'àrdua tasca de pilotar, juntament amb el ministre de la presidència, Ramón Jáuregui, el traspàs de poders a l'Executiu espanyol.

Sáenz de Santamaría sacrifica així el 90% de les 16 setmanes que la llei contempla en concepte de baixa per maternitat i, d'aquesta manera, l'experiència única de disfrutar del seu fill a temps complet durant els primers mesos de vida. La dirigent popular ha prioritzat la seva carrera política i no ha dubtat a reprendre les seves obligacions laborals amb una rapidesa difícilment superable.

La decisió, no obstant, ha aixecat crítiques en el si de la societat. Hi ha qui, més enllà de valorar el gest professional de la dirigent, ho considera una pèssima referència en la lluita per millorar la conciliació de la vida laboral i la personal.

Els casos de Dati, Dahl i Chacón

Però no és el primer cas de maternitat que trasllada el debat a l'activitat política de primer nivell. Fent miques els registres de Sáenz de Santamaría, la ministra francesa de Justícia, Rachida Dati, es va reincorporar a la feina cinc dies després de donar a llum --per cesària, per acabar-ho d'adobar--, en una decisió que va convulsionar l'opinió pública del país.

I en una escena que va fer la volta al món, l'eurodiputada danesa, Hanne Dahl, va anar a votar al Parlament Europeu amb la seva filla perquè el seu marit no es podia quedar amb la nena. D'alguna manera, l'escena que va protagonitzar Dahl va ser una protesta a favor de la conciliació a les altes esferes de la UE i en el món laboral en general.

I, d'una altra manera, també va passar amb Carme Chacón, que va donar a llum el seu primer fill el 17 de maig del 2008 i va ser substituïda al capdavant del Ministeri de Defensa per l'aleshores ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, fins al 30 de juny. La ministra va respectar les sis setmanes obligatòries de descans per a la mare, però abans del part se la va poder veure en avançat estat de gestació amb les tropes espanyoles a l'Afganistan.