elPeriódico.cat

Un dia després del daltabaix electoral del PSOE, el seu secretari general, José Luis Rodríguez Zapatero, ha posat data al conclave en què serà rellevat d'aquest càrrec: la primera setmana de febrer, que serà quan se celebrarà el 38è congrés del partit.

Rodríguez Zapatero va accedir a la secretaria general el juliol del 2000, en el 35è congrés, només quatre mesos després dels comicis generals del març d'aquell any. Els resultats adversos per als socialistes van obligar el llavors número u del partit i candidat a la Presidència, Joaquín Almunia, a presentar la dimissió.

L'últim congrés del PSOE, el número 37, va tenir lloc el juliol del 2008 amb el lema La força del canvi, quatre mesos després de la reelecció de Zapatero com a cap de l'Executiu.

Un congrés per crear UGT

El PSOE, fundat el 1879 per un grup d'intel·lectuals i obrers liderats per Pablo Iglesias, va celebrar a Barcelona el 1888 el seu primer Congrés, que va desembocar en la constitució de la Unió General dels Treballadors (UGT). Després de la mort de Pablo Iglesias (1925), van dirigir la formació, entre altres, Julián Besteiro, Francisco Largo Caballero i Indalecio Prieto, que van recolzar el triomf de la Segona República (l'abril del 1931) .

Durant la guerra civil (1936-1939) el PSOE es va alinear en defensa de la República i el 1944 va celebrar a Tolosa (França) el seu primer congrés a l'exili, liderat per Indalecio Prieto, que el 1951 va cedir el lideratge a Rodolfo Llopis, que va ostentar el càrrec fins al següent congrés, el 1972.

El 25è congrés, el de la "renovació" (Tolosa, 1972), va suposar l'escissió del PSOE en dos sectors: l'"històric" o de l'exili, encapçalat per Rodolfo Llopis, i el "renovat" o de l'interior, dirigit per Nicolás Redondo i Felipe González, que en el 26è congrés, a Suresnes el 1974, seria elegit nou secretari general. A la mort de Franco (1975), González va liderar la transició socialista de l'exili a la democràcia, de Suresnes (1974) a la presidència del Govern (1982).

Legalitzats el 1976

El desembre del 1976 els socialistes, tot i estar en la il·legalitat, van celebrar a Madrid el seu primer congrés a Espanya (el número 27), i només tres mesos més tard el PSOE va ser legalitzat pel Govern d'Adolfo Suárez. La renúncia de González a la seva reelecció en el congrés del maig del 1979 va suposar la celebració d'un d'extraordinari al setembre, on el PSOE va reafirmar el seu caràcter democràtic i federal, a la vegada que va eliminar el terme "marxista" de la seva definició ideològica i va reconèixer un corrent intern, Esquerra Socialista.

El 1981, González va ser reelegit secretari general i l'octubre del 1982 es va convertir en el primer president socialista de la democràcia. Amb la sortida del PSOE de l'Executiu el 1996 comença un procés de renovació del partit. Així, el 34è congrés (1997) va acabar amb l'elecció de Joaquín Almunia com a secretari general i la celebració, l'abril del 1998, de primàries. José Borrell va aconseguir la majoria en aquell procés, fet que va donar lloc a una bicefàlia en la direcció --Almunia com a secretari i Borrell com a candidat--, fins al maig del 1998, quan aquest últim va presentar la seva renúncia.

Zapatero sobre Bono

El 2000, en el 35è congrés, Zapatero va accedir a la secretaria general després de la dimissió d'Almunia. Quatre candidatures van optar a la secretaria: les de Rosa Díez, Matilde Fernández, José Bono i Rodríguez Zapatero, líder de la "nova via", que va ser elegit per 414 vots, nou més que Bono. El juliol del 2004, quatre mesos després que els socialistes guanyessin les eleccions, es va celebrar el número 36 amb el lema El compromís.

Els més de 900 delegats assistents van reelegir com a secretari general Zapatero, acompanyat en la direcció del partit per 15 homes i 15 dones. El 2008, entre els dies 4 i 6 de juliol, el president del Govern i reelegit secretari general va liderar el 37è congrés federal.

Zapatero va reiterar la seva confiança en Espanya per superar dificultats econòmiques i va apostar per la renovació en la direcció del partit, amb l'elecció de Leire Pajín com a nova secretària d'Organització. Després de la derrota electoral a les municipals i autonòmiques del mes de maig, el comitè federal va ratificar al juliol la candidatura d'Alfredo Pérez Rubalcaba a la presidència del Govern