SÈRIE ESPECIAL DEL programa 'banda sonora'

Els candidats canten

Els caps de llista trien per a BTV la música que ha marcat la seva vida

Document

Document

Edició Impresa

18 novembre 2010

Pàgina 107

Veure PDF

RAFAEL TAPOUNET
BARCELONA

Dijous, 18 de novembre del 2010

Conèixer els candidats a la presidència de la Generalitat a través de les cançons que han marcat la seva vida. Aquesta és la idea de la sèrie especial del programa Banda sonora que BTV emet a partir d'avui fins al 26 de novembre (a les 21.30 hores). Cada un dels candidats ha seleccionat una sèrie de melodies (al quadro adjunt n'hi ha algunes de reproduïdes) i a partir d'aquestes rememora davant de les càmeres diversos moments del seu passat que, per una raó o altra, estan vinculats a aquestes músiques.

El primer convidat és Albert Rivera, que entre altres títols ha triat, coses de l'edat, Sufre mamón, d'Hombres G. Si la seva elecció és discutible com a declaració programàtica (¿Sufre mamón?), la de Joan Herrera no admet dubtes. Escull un clàssic del hit parade kumbaià (Cal que neixin flors a cada instant, del primer Lluís Llach), una fita del cançoner revolucionari iberoamericà (A Cochabamba me voy, de Víctor Jara) i un incontestable himne del moviment pels drets civils (I wish I knew how it would feel to be free, de Nina Simone). Com veuen, fins i tot el seu iPod és d'esquerres.

El PP, amb Lennon

La selecció d'Alicia Sánchez-Camacho té, com era de preveure, un caire molt menys ideològic. I això que hi surt John Lennon, però la cançó que la candidata del PPC tria d'entre les seves és Woman, una d'aquelles emotives odes a la vida familiar que l'exbeatle va incloure en l'últim disc que va publicar en vida, Double fantasy. Més curiosa resulta la presència del Viva la vida de Coldplay, no tant per la peça en si com per la circumstància que és la cançó amb què ERC tanca tots els seus mítings en aquesta campanya.

El líder republicà, Joan Puig-cercós, passa del crit primigeni de Raimon (Jo vinc d'un silenci) al pop noucentista de Manel (Els guapos són els raros, una altra declaració programàtica), passant pel Cosmic girl de Jamiroquai, un trencapistes que els anys 90 devia fer estralls a les discopubs del Ripollès.

De manera sorprenent, tant José Montilla com Artur Mas trien cançons de Creedence Clearwater Revival, un grup imbatible que es va enfonsar quan va abraçar la democràcia interna, com passa amb alguns partits polítics. El president revela la seva inclinació pels setanta quan esmenta també Supertramp i el Mediterráneo de Serrat, aquell clàssic de les enquestes. I Mas salta sense despentinar-se del folk per a criatures del malaguanyat Xesco Boix al ritme discotequer dels Bee Gees.

El presidente del Barça, Josep Maria Bartomeu, anunció el acuerdo tras la reunión de la junta directiva