elPeriódico.com

La política social toca la fibra sensible d'ERC. Sobretot perquè una part de la que s'ha fet en els últims anys té el seu segell. La gestió de Carme Capdevila -cap de llista per Girona- a la Conselleria d'Acció Social ha estat una de les banderes més onejades per Esquerra, i la seva continuïtat és una condició per recolzar el pròxim president. Com que dóna per fet que aquest serà Artur Mas, la defensa dels progressos aconseguits serveix a Joan Puigcercós per accentuar el perfil esquerrà del partit i, no menys important, avisar els catalans del risc que deixin la conservadora CiU amb la majoria suficient per fer i desfer. Sobretot, per desfer.

Joan Puigcercós, al costat de la candidata de les joventuts d'ERC, Gemma Lago, i altres joves del partit, ahir, a la sala de festes Luz de Gas. ÁLVARO MONGE

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 108 de la secció de Elecciones de l'edició impresa del dia 14 de novembre de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)

ERC va aprofitar ahir el tema recurrent de Convergència en aquesta campanya, la situació de les finances de la Generalitat, per posar en solfa una contradicció dels nacionalistes. Mas va dir divendres que el nou Govern heretarà del tripartit un deute de 40.000 milions d'euros, i que, davant d'aquest dèficit, és impossible comprometre's a res. Puig-

cercós va interpretar el tacticisme del líder de CiU com el presagi d'una tisorada social que dilapidi, per exemple, les ajudes a la dependència i el desenvolupament de la llei de serveis socials. «Són excuses de mal pagador. S'estan posant la bena abans de la ferida», va afirmar el candidat independentista en un míting a Terrassa (Vallès Occidental).

¿On és el truc? Per Puigcercós, en el fet que, mentre denuncia que la caixa és buida, Mas pretengui deixar de recaptar tributs. «¿Per què proposa suprimir el 6% que queda de l'impost de successions i que únicament paguen les rendes més altes?», es va preguntar. La composició de lloc és senzilla: si CiU es queixa de falta de liquiditat, però planteja una reducció fiscal que beneficia les classes altes, deu ser que aquesta «minoria selecta» es fregarà les mans amb Artur Mas.

JOC TRAMPÓS / «Fan trampa i hem de denunciar-ho. Volen aplicar una política de retallada sistemàtica de la despesa social», va proclamar Puigcercós. Però, per tancar el cercle, ERC no va trigar a trobar l'autèntica justificació a aquesta estratègia de CiU: la federació nacionalista està «hipotecada» per interessos econòmics i no pot actuar amb les «mans lliures». ¿Un exemple? No n'hi ha cap altre al cap dels republicans: el cas Palau i la seva derivada anomenada Ferrovial.

Només una hipoteca de Mas faria feliç ERC: el pagament del preu del seu suport postelectoral. Així doncs, els votants progressistes que, per avorriment o per decepció, prefereixin veure des de la barrera el 28-N estan avisats: tota aquesta cadena de núvols grossos amenacen de descarregar sobre Catalunya si Artur Mas pot permetre's governar en solitari. I plourà a bots i barrals si és el PPC, i no Esquerra, el que li fa de palanca.

NOVÈ DIPUTAT / L'atac als populars es va reservar per a l'acte del vespre, organitzat per les joventuts del partit a la famosa sala barcelonina Luz de Gas. De fet, la batalla que ERC té amb el PPC per ser la tercera força política pot personificar-se en dues cares joves: Gemma Lago (JERC) i José Antonio Coto (Noves Generacions). Tots dos ocupen la novena plaça en les seves respectives llistes per Barcelona, i els sondejos apunten que aquest escó fluctua entre la independentista i el conservador. Ara, ERC, amb 11 diputats, només en té un més que el PPC en aquesta circumscripció. El CIS atorgava a tots dos de vuit a nou parlamentaris a Barcelona.