elPeriódico.com

Als candidats i els seus respectius partits els espera una àrdua tasca els 15 dies que queden fins al 28 de novembre si volen derrotar, encara que sigui per la mínima, l'abstenció. Una empresa que es presenta titànica segons l'últim baròmetre encarregat per EL PERIÓDICO al Gabinet d'Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP) abans de l'inici de la campanya, en què es manté una preocupant desmobilització de l'electorat. A poc més de dues setmanes per a la cita amb les urnes, un terç dels enquestats desconeixien el dia de les eleccions, mentre que un 73% reconeixia ignorar del tot les propostes dels partits. El 70% afirmava que anirà a votar, però en clau demoscòpica aquesta xifra equival a dir que la meitat dels catalans no exerciran el seu dret al vot.

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 104 de la secció de Elecciones de l'edició impresa del dia 13 de novembre de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)

PDF

.PDF

El sondeig telefònic es va portar a terme entre el 7 i el 10 de novembre i aporta una única dada per a l'esperança al millorar els resultats del baròmetre anterior, de finals de setembre. A aquest respecte, no és intranscendent menysprear els efectes de la polèmica generada per la incògnita sobre si els comicis coincidirien amb el Barça-Madrid. Sempre quedarà el dubte de si va ser una estratègia deliberada o una afortunada casualitat, però la decisió de José Montilla de convocar les eleccions el 28-N li ha sortit rodona.

SOROLL MEDIÀTIC / Al final, el clàssic es jugarà el 29, cosa que evitarà una contraprogramació que no desitjava cap candidat. Però, a més, el soroll mediàtic que es va aixecar sembla haver ajudat a incrementar l'interès dels catalans per les urnes, i tot i que el 44,5% dels qüestionats es mostren poc o gens motivats davant els comicis, el percentatge dels mobilitzats (55,4%) suposa un increment de set punts respecte al setembre. I el valor més alt des de les últimes eleccions al Parlament, el 2006.

Una cosa similar passa en la resposta sobre quin és el dia de les eleccions. El 65,6% dels enquestats encerten, cosa que tot i estar lluny del que seria acceptable a aquestes altures del partit és el doble del que es va registrar fa dos mesos. Un alleujament relatiu si es compara amb el resultat de la pregunta sobre les propostes dels partits. Set de cada 10 entrevistats admeten que no en coneixen ni una. Un cero patatero per a la reflexió col·lectiva que s'agreuja si es té en compte que entre els pocs que estan informats la iniciativa més comentada és especialment òbvia: crear ocupació.

MÉS AUTOGOVERN / Les altres dues matèries amb més èxit entre els que diuen que coneixen, en part, els programes electorals donen més joc al referir-se a l'increment de l'autogovern de Catalunya. Un tema que es presumia transcendent després de la garrotada del Tribunal Constitucional a l'Estatut i que es concreta en el concert econòmic, promesa estrella de CiU, i la independència.

MAS I EL 'CAS PALAU' / El baròmetre inclou preguntes sobre les últimes decisions preses pel Govern de la Generalitat i les responsabilitats derivades del cas Palau. En aquest últim tema, més de la meitat dels consultats (55,3%) consideren que CDC ha comès alguna irregularitat. Fins i tot entre els votants de la federació sumen més els que admeten la culpabilitat de Convergència que els que exoneren el partit presidit per Artur Mas.

La fiscalia en surt una mica més benparada per la seva decisió d'actuar ara, tot i la proximitat amb les eleccions. Un 45,8% interpreta que es tracta d'una maniobra per perjudicar CDC, i un 33,4% absol el fiscal al considerar que està actuant amb independència del poder polític.

El contracte de formació per als joves que ni estudien ni treballen (els ni-ni) divideix els enquestats, però una altra decisió de la Generalitat, la de considerar els directors d'escola com a autoritats públiques, obté un suport majoritari (el 65,8%). Encara és més gran el suport perquè el català sigui la llengua preferent a l'Administració (70,8%), així com la negació que hi hagi una presumpta discriminació dels castellanoparlants quan es dirigeixen a les institucions (gairebé el 80%).