elPeriódico.com

Joan Tapia Periodista

La SER va fer ahir la primera enquesta de campanya. Amb resultats concloents. Un, els catalans estan insatisfets. El tripartit treu un 4,18 (suspens clar); el president José Montilla, un 4,52, i el líder de CiU, Artur Mas, un 4,98 (només voreja l'aprovat). Dos, la gran majoria dels catalans (el 66% davant el 12%) creuen que CiU guanyarà. I, encara que menys, també ho desitgen (36% a 20%).

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 203 de la secció de Elecciones de l'edició impresa del dia 12 de novembre de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)

L'estimació de resultats -menys fiable que les dades anteriors- és que CiU arriba al 42% dels vots -percentatge pujolià-, 11 punts més que el 2006, i es queda a tres diputats de la majoria absoluta de 68. I la pujada de CiU es basa en una millora a Barcelona. Per contra, el PSC cau vuit punts, fins al 18% dels vots, i acaba amb 32 diputats (ara 37), el seu pitjor resultat. ERC i ICV baixen i el PP puja només un punt.

¿Per què aquest tomb? La clau està en l'enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) de fa vuit dies. El 78% dels electors de CiU del 2006 tenen decidit que repetiran vot i no hi ha fugues significatives, encara que el 10% encara no sap què farà. Per contra, només el 48% dels electors socialistes (30 punts menys) estan segurs de repetir vot, hi ha un 16% d'indecisos (sis punts més) i un 13% vol emigrar a CiU (el canvi en la direcció contrària és de l'1%).

Conclusió: en alguna cosa ha fallat el PSC encara que Convergència tampoc ho hagi fet bé, ja que Mas no arriba a l'aprovat. És clar, la crisi. A l'inici de legislatura només el 19% citava l'atur com a gran problema i ara ho fa el 66%. També hi ha la sentència de l'Estatut. Tot i l'inexplicable optimisme de Carme Chacón, la nota de José Luis Rodríguez Zapatero no arriba al 4, i això és un cop per al PSC. Però, potser més decisiu, hi ha hagut incapacitat de vendre i comunicar una política i una acció de govern. ¿El PSC pot invertir la tendència? Potser. Però hauria de trencar amb el seu irracional complex de superioritat. S'entén que Mas, que va de guanyador, no vulgui un debat de dos. És a més la tradició de Jordi Pujol, que sempre va ignorar Raimon Obiols. Es comprèn menys que Montilla no ho persegueixi.