El Periódico Societat

LA DESAFECCIÓ ARRIBA A LES AULES

Els pares fan campana

Les eleccions a consells escolars toquen fons amb una participació del 9,6%

Les ampes registren una fuga d'associats i els seus serveis perden usuaris

MARÍA JESÚS IBÁÑEZ
BARCELONA

Dilluns, 8 d'abril del 2013

L'ampa del col·legi Les Acàcies fa preparatius per al pròxim Sant Jordi.

Les retallades han fet augmentar encara més, si això és possible, l'apatia. Si ja en èpoques de bonança econòmica la implicació de les famílies a l'escola era més aviat escassa, els ajustos pressupostaris i algunes mesures adoptades per l'Administració (la supressió de la sisena hora a primària o la implantació de la jornada intensiva a secundària) les han allunyat encara més. La desafecció augmenta, com demostra el fet que només un 9,6% dels pares que estaven cridats a votar a les últimes eleccions a consells escolars exercissin a Catalunya el seu dret. Just en un moment que és crític per a l'ensenyament públic.

Aquest resultat trenca la tendència que es registrava els últims anys en aquest tipus de comicis, en què la participació de les famílies s'estava mantenint estable per sobre del 10%. I això que aquesta vegada, en ple procés electoral, la Conselleria d'Ensenyament ho va aprofitar per presentar una campanya convidant a la coresponsabilitat educativa dels pares i apel·lant al seu paper en l'èxit escolar. No hi va haver manera: com sol passar en aquestes eleccions, els més actius van ser els pares de guarderies i jardins d'infància, amb una taxa de participació del 32,9%. Els que s'hi van implicar menys, el 2,6%, van ser els que tenen fills a l'institut.

Han estat les primeres votacions a consells escolars amb Irene Rigau al capdavant de la Conselleria d'Ensenyament i amb José Ignacio Wert al càrrec del Ministeri d'Educació, recorden alguns per justificar la falta d'entusiasme dels progenitors. «En realitat, l'escola s'està fent ressò del signe dels temps: estem vivint, en tots els àmbits, no només en l'educatiu, un allunyament dels ciutadans respecte de les estructures preestablertes», reflexiona Marta Comas, investigadora de la Fundació Jaume Bofill i coordinadora del macroestudi Famílies amb Veu que està portant a terme l'entitat.

«Tenint en compte que el consell escolar és l'òrgan de participació dels diferents sectors de la comunitat educativa en el govern de col·legis i instituts, el fet que els pares li concedeixin una importància tan relativa es pot arribar a interpretar com que també ells relativitzen el pes de la seva veu en aquests òrgans de participació formal», constata. Lluny d'intentar incorporar les famílies en la presa de decisions escolars, recorda Marta Comas, la reforma educativa que prepara el ministre Wert «té previst reduir encara més aquest pes, a favor dels directors de centre».

TAMBÉ LES AMPES / El problema, de totes maneres, no afecta només els consells escolars, sinó també les associacions de mares i pares d'alumnes (ampes) -organitzacions d'afiliació voluntària que ofereixen serveis i organitzen activitats extraescolars-, que han constatat com els últims anys, amb la crisi, ha caigut el nombre de famílies que s'hi associen i, sobretot, el nombre d'usuaris dels diferents serveis que presten. «El problema de la falta d'implicació no és nou d'ara, però potser ja seria hora que les autoritats educatives i les escoles mateix es plantegessin com incentivar-la», observa Maria Vinuesa, de l'Associació de Mestres Rosa Sensat.

La investigadora Marta Comas creu que decisions com la supressió de la sisena hora a les escoles públiques, l'ampliació de la ràtio d'alumnes a les aules o la implantació de la jornada intensiva als instituts (mesures d'estalvi en què els governs no han tingut en compte l'opinió dels pares) no fan altra cosa que alimentar la desafecció. Són disposicions, recorda la tècnica de la fundació Bofill, que afecten de manera directa les famílies, que es veuen obligades, com a mínim, a adaptar la jornada laboral dels pares als nous horaris infantils.

I això que, segons testifica Anna Ramis, assessora de l'àrea d'Educació de la fundació de l'Escola Cristiana de Catalunya, una de les principals patronals de l'escola concertada, els últims anys «s'està apostant, cada vegada més, per retornar als pares el poder d'educar els seus fills i s'ha demostrat que, com més implicació hi ha de les famílies en aquest camp, més bo és el rendiment acadèmic dels fills».

A TOTES LES EDATS / Això serveix també, adverteixen les pedagogues, per a les etapes d'ESO, batxillerat i formació professional. «Quan el nen creix, a secundària, el diàleg entre adults, és a dir entre pares i professors, ha de ser més fluid que mai», diu Ramis. Donar autonomia als fills no està renyit amb el fet d'estar pendents d'ells, «sinó que, al contrari, davant de les complicacions de l'adolescència, és més important que mai que la família i el professor estiguin en contacte», afegeix. «Encara que els pares tinguin tota la impressió que la seva veu ja no s'escolta», afegeix Comas.

La missió no és fàcil, admet Àlex Castillo, president de la federació d'ampes de Catalunya (Fapac). L'entitat, que ha posat en marxa una campanya per «donar visibilitat a les activitats que fan les famílies a l'escola», amb premis a les iniciatives més destacades, és conscient que «sempre hi haurà gent que passi del col·legi dels seus fills», admet Castillo. Però en canvi, afegeix, hi ha «altres famílies que, amb la corresponent atenció i acompanyament, segur que acabaran comprenent que col·laborar amb l'escola redunda en benefici dels nens». «La nostra campanya vol ser com una gota malaia, que incideixi en els valors positius de la participació», diu.

El filial regresa a la División de Plata dos años después de perder la categoría