El Periódico

Venta entradas Los Secretos cabecera

Respostes a la crisi / PLE EXTRAORDINARI AL CONGRÉS

Zapatero cedeix i pacta amb el PP una reforma exprés de la Constitució

Rajoy retreu a Rubalcaba que el desqualifiqués quan va llançar la mateixa proposta el juny del 2010

El president accepta la petició de Merkel d'incloure a la Carta Magna un límit al dèficit i al deute

MANUEL Vilaseró

Dimecres, 24 d'agost del 2011

Rajoy observa Zapatero des del seu escó, ahir, al Congrés. (JOSÉ LUIS ROCA)

Espanya afrontarà els pròxims dies la segona reforma de la seva Constitució en 33 anys i ho farà pel mètode exprés -és a dir, sense referèndum- i en ple període vacacional. Pressionat per la cancellera alemanya, Angela Merkel, i les autoritats monetàries europees arran de les últimes turbulències financeres, el president Zapatero ha admès una cosa que el PP ja va proposar el juny del 2010: fixar un límit per al dèficit i el deute a través de la Carta Magna, que obligarà totes les administracions. El president va forjar la seva enèsima rectificació en converses directes amb Mariano Rajoy que van acabar amb un acord dilluns a la nit, i va aprofitar el debat d'ahir de les mesures anticrisi per anunciar-lo al Congrés.

La reforma encara no està escrita, però el cap de l'Executiu i el president del PP ja han intercanviat els primers esborranys. El nou text establirà un sostre tant per al deute com per al dèficit, «amb criteris objectivament rigorosos» i un marge de «flexibilitat», segons va dir Zapatero. El model alemany (sempre Alemanya), amb diferents escenaris segons la situació econòmica, sembla que estigui inspirant els seus redactors, tal com van explicar fonts coneixedores de la negociació.

CALENDARI / La vicepresidenta econòmica, Elena Salgado, va concretar que s'exigirà un «dèficit estructural molt pròxim a zero». Això obre la porta que «davant una nova recessió es pugui superar el límit del 3% que marca el pacte d'estabilitat», va afegir. La reforma no entrarà en vigor fins al 2018 o el 2020. «Quan cap de nosaltres, i jo menys, tinguem un paper de lideratge», va advertir ir Zapatero per demanar generositat en la negociació.

La lletra encara no es coneix, però el calendari ja està a punt. El va anunciar el president del Congrés, José Bono, després de molts dubtes i després de consultar els serveis jurídics de la Cambra baixa. Perquè la reforma sigui aprovada en el poc que queda de legislatura, la proposició de llei s'ha de presentar divendres, fet que permetrà que el ple del Congrés hi doni el vistiplau l'1 de setembre. La setmana següent, el Senat li estamparà el segell definitiu. Vist i no vist. Sense temps ni tan sols per presentar esmenes.

El PSOE i el PP sumen prou diputats per llançar-se a aquesta tramitació, tot i que el tebi (i contradictori) suport mostrat ahir per CiU flaquegés i tampoc es pogués comptar amb un PNB que va exigir, com Josep Antoni Duran Lleida, veure la lletra i comprovar que inclou l'anunciada «flexibilitat» abans de donar el sí.

La intervenció de Rajoy en el ple va ser prudent. Va aplaudir la rectificació, va retreure a Zapatero la tardança i va recordar les desqualificacions rebudes per haver proposat el que ara serà llei. Els seus serveis de premsa van repartir una antologia de les millors crítiques, amb un lloc d'honor per a Alfredo Pérez Rubalcaba. Fa poc més d'un any, l'avui candidat socialista va demanar a Rajoy que digués alguna cosa «útil» en lloc de proposar reformes constitucionals. Zapatero va dir només un mes després que la reforma no tenia «ni fonament, ni eficàcia, ni capacitat».

Rubalcaba va marcar distàncies. Als passadissos del Congrés va advertir que havia mantingut diverses converses amb el cap de l'Executiu sense que aquest l'aconseguís convèncer. Fins que dilluns a la nit, al saber que Rajoy recolzava la reforma, hi va donar el vistiplau «perquè un gran acord amb el PP és bo per a l'economia espanyola». Només per això.

A mesura que s'acosta el 20 de novembre, a Rajoy se li va fent cara de president del Govern, alhora que Zapatero s'empassa amb certa pena, tot i que amb serenor, els últims gripaus de la seva presidència. Mentrestant, l'aspirant socialista a la Moncloa xiula i intenta mirar cap a un altre costat.

El ahora delantero del Milan recordó que "me perjudicó la comparación con Messi, Leo solo hay uno"