El Periódico

Tots contra el superàvit alemany

De Trump a Macron, creix el descontentament per unes sobredimensionades exportacions alemanyes que desequilibren les economies de l'eurozona

Tots contra el superàvit alemany

STEPHANIE LECOCQ

Dissabte, 17 de juny del 2017 - 10:00 CEST

«Els alemanys són dolents, molt dolents». Així de contundent es va mostrar Donald Trump durant la seva visita fa unes setmanes a Brussel·les al parlar de les poderoses exportacions alemanyes que han fet que a la Cinquena Avinguda de Nova York «tothom tingui un Mercedes- Benz». El president nord-americà va esgrimir l’amenaça que suposa la força comercial d’Alemanya per defensar el retorn al proteccionisme, insinuant fins i tot que es podrien introduir aranzels del 35% per a vehicles estrangers.

Més enllà de les formes, aquesta crítica de fons al superàvit alemany no és exclusiva de Trump. Emmanuel Macron a França i abans Mateo Renzi a Itàlia són només alguns dels líders que han carregat contra la

«inacceptable» desigual competitivitat que l’economia alemanya representa per als seus socis comercials. Però ¿per què hi ha aquest fort recel contra el superàvit alemany?

Violació de les normes

Les normes europees estableixen que per no desequilibrar l’economia de l’eurozona els països membres no poden tenir un superàvit que superi el 6% del seu PIB. Amb un benefici en la seva balança comercial de 256.526,5 milions d’euros el 2016, el més elevat registrat els últims 25 anys, Alemanya excedeix aquest límit i situa el seu superàvit per sobre de la norma amb un 8,19%, cosa que fa reiteradament des del 2012.

Els alemanys no sols no han sigut multats per això, sinó que són la principal veu que demana sancions per als països del sud que no compleixen el límit del deute. Aquest fet ha indignat gran part dels seus socis, doblement perjudicats per aquesta situació. «És una violació de les normes que perjudica tot Europa i la debilita en benefici només dels nostres amics alemanys», va alertar Renzi el febrer passat.

Alemanya exporta els seus productes a l’exterior en més quantitat del que compra als seus socis. Berlín treu pit i afirma que això es deu a la «gran qualitat» dels seus béns, però per als altres països de la UE això es tradueix en un dèficit comercial per a les seves arques, que no poden competir amb el gegant alemany. No són pocs els que apunten que Alemanya «explota» egoistament la seva hegemonia dins de l’euro i critiquen que s’hagin destinat els beneficis de les exportacions a prestar crèdits amb interessos a les trontollants economies dels endeutats països del sud.

A les queixes dels seus socis s’hi suma el crit d’alarma formulat des de fa temps pel Fons Monetari Internacional (FMI), l’OCDE i el Banc Central Europeu, a qui Berlín acusa de tots els mals de l’eurozona.

La situació no és nova per a Alemanya, que registra superàvit i col·lecciona crítiques des de fa tres anys. Tot i que la Comissió Europea ha exhortat a Berlín a corregir aquesta desigualtat, Alemanya, comandada pel ministre de Finances, Wolfgang Schäuble, ha mantingut la seva aposta dogmàtica per l’austeritat fiscal i la reducció del dèficit. Això també ha causat preocupació dins de les seves fronteres, amb la creixent pressió dels seus socis de govern socialdemòcrates i el seu nou líder Martin Schulz perquè s’inverteixi més en la despesa domèstica i s’apugin els fins fa poc congelats salaris alemanys que van contribuir a aquest superàvit.

Durant anys, l’elit banquera i empresarial alemanya s’ha oposat a aquestes peticions de reducció del superàvit. L’arribada recent de Macron a l’Elisi i la fragilitat de la UE després de l’adeu britànic poden forçar Alemanya a adoptar una posició menys rígida. Tot i així, de poc ha servit que Schäuble reconegués per primera vegada que el superàvit alemany és «massa alt» i assegurés que l’any que ve es reduirà fins al 7% del PIB. Tot el que soni a limitar l’estalvi alemany és un anatema a Berlín.

Sumada a les polítiques ortodoxes dictades per Berlín durant la crisi del deute que va castigar fortament les societats del sud, l’exhibició d’un superàvit que debilita els seus socis comercials ha accentuat un profund malestar a la UE i ha escenificat que l’europeisme merkelià porta a una fractura interna del mateix projecte comunitari. El 2015, l’expresident de la Reserva Federal nord-americana Ben Bernanke ja ho va veure clar: «El superàvit alemany és un problema».

El club quiere cuatro fichajes y se va a gastar 230 millones de euros