És frase tòpica del metropolità de cap de setmana empordanès, àlies camacu: beneït aquell que hi pot viure tot l'any, en paisatge idíl·lic i sense sorolls. Que provin i veuran que diferent que és un dilluns. Sembla que l'alt càrrec de la CEOE José Luis Feito també participa d'aquest bucolisme quan exalta la bellesa de cuidar rens a Lapònia en lloc de cobrar l'atur a Espanya. Ja va obtenir prou respostes a les xarxes socials per no insistir-hi.

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 26 de la secció de Economía de l'edició impresa del dia 22 de febrer de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

Una altra cosa és el rerefons de la proposta, estudiada a fons des de fa anys: ¿Per què resulta tan difícil l'aparellament entre l'oferta i la demanda de feina en societats amb altes taxes d'atur? Diamond, Pissarides i Mortensen van obtenir el Nobel d'economia el 2010 pels seus estudis i models economètrics sobre aquesta disfunció. Les causes són molt més variades del que pretenen alguns dirigents empresarials. La més evident, la falta de disposició a mudar-se de ciutat per trobar un lloc de treball. S'hi hauria d'afegir, no obstant, amb quines garanties. També és admissible la revisió del període de subsidi, vinculat a la formació. Però d'això a enviar a criar rens a l'Àrtic hi ha tanta diferència com les 400 maneres de dir ren en saami, la llengua dels lapons. ¿Quantes en sap Feito?