elPeriódico.cat

El PSC va anunciar ahir que es planta i que després de la supressió de l'impost de successions no hi ha cap possibilitat que recolzi els pressupostos del Govern per al 2011, que es votaran al juliol al Parlament. La portaveu adjunta del grup socialista a la Cambra catalana, Laia Bonet, va ser rotunda i va deixar poc marge a sorpreses en una hipotètica i futura negociació: «Avui s'ha tancat la porta a pactar els pressupostos amb el PSC». Una mostra de fermesa que, al marge d'haver estat anunciada i de casar amb la seva doctrina, podria servir al primer partit de l'oposició per reforçar aquesta condició després de rebre crítiques de propis i estranys per la seva tebior.

La portaveu adjunta del PSC al Parlament, Laia Bonet, ahir, durant la seva intervenció. ACN / ANDRÉS AZNAR

Més informació

• Una mort anunciada
• Mas presenta la reforma com el final d'una «discriminació»
• El Govern allibera de càrrega totes les herències entre parents directes

• Tags: Economía

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 4 de la secció de Tema del día de l'edició impresa del dia 06 de abril de 2011 VEURE ARXIU (.PDF)

Els socialistes consideren que la supressió de l'impost suposa travessar sense marxa enrere una frontera clau, en el sentit que l'Executiu d'Artur Mas decideix prescindir d'un ingrés substancial al mateix temps que retalla prestacions socials per la falta de recursos de la Generalitat. No hi ha acord ni en el cost, perquè els socialistes mantenen que la decisió suposa perdre ingressos anuals per valor de 400 milions d'euros mentre que l'Executiu català xifra la pèrdua en 130 milions.

Bonet va recordar que el PSC ja havia advertit que era una condició irrenunciable per començar a parlar que el Govern no eliminés ara l'impost de successions: «No es pot demanar als ciutadans que facin sacrificis i adoptar a la vegada mesures que beneficien uns quants, els més privilegiats».

¿CONSELLER BENEFICIAT? / També va recordar que a la federació nacionalista «li segueixen faltant sis vots per aprovar els pressupostos». «Això ens fa pensar -va dir- que ja ha escollit i que estem davant un pacte amb el PP sobre aquest tema». I va insistir: «Volem pensar que si el Govern ha fet tirar endavant aquest projecte de llei és perquè té calculada la seva estratègia i s'ha assegurat que hi ha aigua a la piscina abans de llançar-se». La portaveu va indignar CiU a l'insinuar que algun membre del Govern podria resultar beneficiat de forma imminent per la modificació, és a dir, que la mort recent d'un familiar podria propiciar-lo, i va donar per fet que, si així fos, aquest conseller

La qüestió de com aconseguirà Convergència suport per aprovar els comptes serà tema de debat els pròxims mesos, i per al PSC, un filó a explotar per censurar el Govern sense haver de recórrer únicament a la crítica a les retallades. El grup que presideix Joaquim Nadal està tenint problemes per visualitzar una oposició contundent. Fa menys de dos mesos, diversos alcaldes del partit van instar el grup parlamentari a ser més contundent en la denúncia de les retallades.

ALIANCES / Pel que fa a aliances, Mas va afirmar que ell no ha tancat la porta a ningú amb l'eliminació de l'impost de successions i va apel·lar al fet que els socialistes governen a Espanya i que els populars podrien fer-ho aviat per sol·licitar responsabilitat i reclamar que «ajudin a fer els deures». El PPC, que, en les últimes setmanes, a la que ha pogut, ha denunciat una aliança global CiU-PSC, es va mostrar tímid: el seu portaveu al Parlament, Enric Millo, va admetre que la mesura aprovada acosta el seu partit a CiU, però va advertir que no és el més determinant per al suport popular als comptes.

Tant ICV com ERC van criticar el Govern, encara que, lògicament, més els ecosocialistes, que ja van abominar de la reforma de successions que va fer el tripartit. La seva portaveu, Dolors Camats, va jutjar «indecent» que Mas anunciï la reforma la mateixa setmana en què justifica «retallades a tort i a dret en els serveis socials». El president d'Esquerra, Joan Puigcercós, va responsabilitzar l'Executiu català de renunciar a ingressos «per una qüestió ideològica».