El Parlament Europeu va expressar ahir la seva decepció pel resultat de la cimera europea celebrada el 30 de gener passat i va criticar que la declaració subscrita pels líders dels Vint-i-set no preveiés mesures concretes per reanimar el creixement i la creació d'ocupació. Els eurodiputats també van reiterar les seves reserves sobre la necessitat i efectivitat del nou tractat de rigor pressupostari acordat pels països de la zona euro.

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 26 de la secció de Economía de l'edició impresa del dia 03 de febrer de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

La majoria dels grups parlamentaris van lamentar en el transcurs del debat els escassos resultats pràctics sortits del Consell Europeu celebrat recentment. «Paraules, paraules, paraules, quan el que necessitem realment són fet», va resumir el líder del grup liberal, Guy

Verhofstadt, parafrasejant

Hamlet de William Shakespeare.

L'Eurocambra, amb 443 vots a favor, 124 en contra i 75 abstencions, va reclamar la creació ràpida d'eurobons per resoldre la crisi de desconfiança del deute públic de la zona euro.

La resolució parlamentària demana també l'establiment sense més demores d'una taxa sobre les transaccions financeres a escala europea.

La majoria dels eurodiputats van defensar així mateix la creació d'un fons d'amortització comuna per reduir el deute públic dels països de l'eurozona, com el proposat pel consell d'experts econòmics alemanys.

Aquest fons, segons la proposta dels savis alemanys, mutualitzaria el deute públic que excedís del 60% del producte interior brut (PIB) de cada país de la zona de l'euro que hagués subscrit un pacte fiscal similar al nou tractat de rigor. Cada Estat, d'acord amb una via de sanejament definida, estaria obligat a amortitzar el deute transferit en un període de 20 a 25 anys.

El mecanisme oferiria un finançament als Estats a baix cost. En la pràctica, el fons d'amortització emetria bons segurs i els ingressos serien utilitzats pels països per cobrir les seves necessitats de finançament corrents acordades prèviament, per a l'amortització dels bons en circulació i també per a noves emissions d'emprèstits.