Els directius de les entitats que han rebut préstecs del Fons de Reestructuració Bancària Ordenada (FROB), com són BFA-Bankia, Banca Cívica, Banc Mare Nostrum (BMN) i Caixa Espanya, no podran cobrar remuneracions anuals superiors a 600.000 euros, segons el ministre d'Economia, Luis de Guindos.

Luis de Guindos, amb Soraya Sáenz de Santamaría, el Consell de Ministres. Angel Díaz | EFE

Segons les dades facilitades al Banc d'Espanya a finals de l'any passat, només els directius de BMN tenen salaris per sota d'aquest llindar, mentre que els de Caixa Espanya es van negar a fer públiques les seves remuneracions.

Al capdavant d'aquestes entitats es col·loca el president de BFA-Bankia, Rodrigo Rato, que va reconèixer una remuneració anual de 2,34 milions d'euros, seguit del conseller delegat de Bankia, Francisco Verdú, a qui corresponen 2,26 milions anuals. El president de Banca Cívica, Antonio Pulido, i el seu vicepresident, Enrique Goñi, van reconèixer 900.000 euros, mentre que el president de BMN, Carlos Egea, percep un salari anual de 450.000 euros.

Les entitats intervingudes

El Govern també ha establert un límit de 300.000 euros a les remuneracions que perceben els màxims directius de les quatre entitats controlades pel FROB, i que seran subhastades al llarg de l'any.

Aquestes entitats, que la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría ha qualificat com a "intervingudes", són Catalunya Caixa, Unnim i Novagalicia, a les quals s'uneix el Banco de Valencia, el consell d'administració del qual destituït pel Banc d'Espanya fa uns mesos.

El president de Catalunya Caixa, Adolf Todó, percep 1,55 milions anuals, i el seu director general, Jaume Masana, 860.000 euros, mentre que el director general d'Unnim, Jordi Mestre, cobra 960.000 euros. A Novagalicia, el president Jose María Castellano, i el conseller delegat, Cessar González-Bueno, van reconèixer un salari de 890.000 euros anuals.

La llei de sanejament del sector

Aquestes limitacions estan contingudes al reial decret llei de sanejament del sector financer, que ha aprovat aquest divendres el consell de ministres i que, entre altres punts, endureix les exigències de provisions de la banca, per comptar amb entitats més sanejades i eficients, i promoure una nova ronda de concentracions.

La nova normativa aborda un dels aspectes que han generat en els últims mesos més malestar social, com són els alts salaris que perceben els directius dels bancs i les caixes que han percebut ajudes publiques.

El Govern ha demanat al Banc d'Espanya un informe amb recomanacions sobre aquest assumpte, amb objecte d'introduir-lo en la reforma financera. L'informe del Banc d'Espanya revela que les entitats que han percebut ajudes del FROB compleixen de manera "mitjana o baixa" les directives europees sobre aquesta matèria.

"Deixant clar que el Banc d'Espanya era el responsable del compliment d'aquestes directives", segons ha dit el ministre. La reforma financera diferencia entre les entitats que van rebre préstecs i les que van registrar l'entrada del FROB en el seu capital.