L'eurozona va forçar ahir la banca creditora de Grècia a incrementar la seva contribució al nou pla de rescat i acceptar una quitació del valor nominal del deute públic hel·lè a les seves mans del 53,5%, en lloc del 50% previst inicialment. Això permetrà eliminar uns 107.000 milions d'euros dels 347.000 milions a què puja el deute públic grec en l'actualitat. La Unió Europea (UE) i el Fons Monetari Internacional (FMI) contribuiran al nou pla de rescat amb una ajuda financera de 130.000 milions fins al 2014, que se sumarà als 110.000 milions ja aprovats el maig del 2010. El nou pla de rescat allunyarà el risc de fallida de Grècia al març, reforçarà la credibilitat de la zona euro i reduirà la desconfiança en els països vulnerables, com Espanya i Itàlia.

Una dona passa per davant d'una botiga de canvi de divises a Atenes, ahir. AP / THANASSIS STAVRAKIS

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 23 de la secció de Economía de l'edició impresa del dia 22 de febrer de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

L'acord, aconseguit a les 5 de la matinada després d'una maratoniana successió de complexes negociacions de 14 hores a l'Eurogrup, permetrà «assegurar el futur de Grècia dins de l'eurozona» i «establirà les bases per a la seva recuperació econòmica», va afirmar el president de l'Eurogrup, Jean-Claude Juncker.

El segon pla de rescat es destinarà a finançar el canvi de l'antic deute en mans de la banca per nous bons a 30 anys i a baix tipus d'interès, a recomprar deute públic grec en el mercat, al pagament del deute, a recapitalitzar la banca i a finançar el programa de reformes. L'eurozona rebaixarà el tipus d'interès de la seva ajuda a Grècia al cost d'obtenir els diners en el mercat més 1,5 punts percentuals. Els bancs centrals europeus també entregaran a Grècia els beneficis obtinguts amb els bons grecs.

Això permetrà reduir el deute grec del seu actual nivell d'insolvència, equivalent al 160% del PIB, a un nivell «sostenible» del 120,5% del PIB a l'horitzó del 2020.

CONDICIONS I CONTROL / El desemborsament del nou rescat es produirà a mitjans de març, condicionat al fet que el canvi del deute amb la quitació sigui un èxit i que Grècia apliqui les mesures previstes en les pròximes setmanes en el pla d'ajustos i reformes. L'eurozona reforçarà la tutela de Grècia, amb una presència permanent a Atenes d'un equip de la Comissió Europea per vigilar que el programa d'ajustos i reformes s'aplica escrupolosament. Així mateix, es prioritzarà el pagament del deute sobre altres despeses estatals a través d'un compte especial.

El nou rescat no farà sortir el país de la recessió a curt termini, ja que la Comissió Europea estima que el creixement no tornarà fins al 2014 en el millor dels casos i que la taxa d'atur superarà el 18% durant uns quants anys. Però hauria de permetre ­circumscriure el problema a Grècia, sense que amenaci la resta d'Europa.