El Govern sap que la seva decisió de donar noves ajudes públiques a la banca perquè sanegi el totxo serà polèmica per als ciutadans. Per això, ha decidit fer-se ressò d'una de les seves reivindicacions i limitarà els sous de les cúpules de les entitats que han rebut recursos públics o els percebin en el futur. En el cas més extrem, suposarà una baixada de sou del 80%.

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 24 de la secció de Economía de l'edició impresa del dia 04 de febrer de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

En les entitats amb préstecs del Fons de Reestructuració Ordenada Bancari (FROB), els consellers no executius cobraran un màxim de 100.000 euros. Els executius i alts directius (president, conseller delegat i director general) no rebran més de 600.000 euros.

Aquestes limitacions afecten BFA-Bankia, Banca Cívica, BMN i Caja España-Duero: tindran una rebaixa mitjana del 67% per als presidents i del 65% per als consellers delegats i directors generals. Rodrigo Rato, president de Bankia, va cobrar 2,34 milions el 2011, i, per tant, pot embutxacar-se el 74,3% menys. Una mica més que Francisco Verdú, conseller delegat (73%, des de 2,26 milions), i els copresidents de Banca Cívica, Antonio Pulido i Enrique Goñi (33%, des de 900.000 euros).

El president de BMN, Carlos Egea, en va cobrar l'any passat 450.000, i per això no s'hauria de veure afectat per la mesura. I queda la incògnita de què passarà amb els directius de Caja España-Duero, que es van negar a fer públics els seus sous.

GRAN REBAIXA PER A TODÓ / Les entitats que van ser nacionalitzades després de rebre capital del FROB (CatalunyaCaixa, Unnim i Nova Caixa Galicia) i l'intervingut Banco de Valencia

-si bé el ministre d'Economia, Luis de Guindos, va qualificar ahir les quatre entitats d'«intervingudes»- tindran un tracte més dur. Els seus consellers no executius percebran un màxim de 50.000 euros, davant dels fins a 300.000 dels executius. Els seus presidents veuran reduït el seu sou un 76% de mitjana, davant el 66% dels altres executius.

El principal damnificat serà Adolf Todó, president de CatalunyaCaixa, que podria veure caure el seu salari al voltant d'un 80% des dels 1,55 milions d'euros del 2011. Jaume Masana, director general de l'entitat, el veurà recular al voltant d'un 65% (860.000 euros), una mica menys que el director general d'Unnim, Jordi Mestre (68%, des de 980.000). José María Castellano i César González-Bueno, president i conseller delegat de Nova Caixa Galicia, perdrien el 66%, des de 890.000.

El Govern ha deixat, amb tot, una porta oberta a premiar els executius de les entitats amb préstecs (no els de les intervingudes). Si d'aquí tres anys han complert els «objectius fixats» quan van rebre l'ajuda, podran rebre la retribució variable que no hagin cobrat durant aquest període. La mesura sembla dissenyada per afavorir executius com Rato. El ministre, per una altra part, va retreure al Banc d'Espanya que les caixes d'estalvis amb ajudes hagin tingut sous excessius.

CAIXES PODADES / L'Executiu també va aprovar reduir els òrgans de govern de les caixes que s'han fusionat i han traspassat el seu negoci a un banc. Ja només tindran assemblea i consell d'administració, i per tant se suprimeixen comitès i comissions interns, llevat de la de control en alguns casos. A més, fixaran el nombre de membres del seu consell als estatuts, una mesura dissenyada perquè les autonomies no el puguin imposar, segons fonts d'Economia.

Els directius dels bancs sense ajudes que integrin una entitat amb problemes per sanejar-se i demanin ajuda del FROB no veuran limitats els seus sous, però sí els executius de l'entitat comprada. Una mesura que aplana el camí perquè el Santander, el BBVA o La Caixa entrin en les fusions que vol provocar l'Executiu. El Banc d'Espanya ha convocat per avui a les dotze del matí directius i analistes per explicar-los detalls de la reforma. S'espera que dilluns les entitats revelin les quantitats en què s'han de sanejar.