Andorra és un país petit, és clar. Té 70.000 habitants, però vuit milions de turistes. El seu pressupost és fàcil de quadrar. Si tinguessin un dèficit de 60 milions d'euros, per exemple, només que cada turista, per la via dels escassos impostos que es carreguen sobre el tabac o l'alcohol , pagués 80 cèntims més a l'any es podria equilibrar el pressupost sense problemes. Però no tots els comptes són tan rodons; un, bàsic per al sector financer, està relacionat amb la sortida del país dels fons que els espanyols han tingut dipositats al llarg dels anys. «Algunes d'aquestes fortunes tenen més de 40 anys», reconeix Gilles Serra, conseller director general de Banca Mora, una de les principals entitats financeres del país.

Serveis financers 8 Seu central de Banca Mora a Andorra la Vella. EL PERIÓDICO

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 26 de la secció de Economía de l'edició impresa del dia 02 de febrer de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

El cas és que com a conseqüència de la crisi, moltes fortunes espanyoles estan aprofitant la possibilitat de regularització fiscal que permet l'acord d'intercanvi d'informació firmat entre Espanya i Andorra, així com la legislació espanyola, que permet regularitzar els diners dipositats a l'Estat pirinenc si es pot demostrar que no s'ha mogut en els últims cinc anys i si s'ha pagat l'impost sobre els beneficis generats durant aquest període. «Tal com està passant a Espanya, molts titulars de dipòsits estan recorrent als seus estalvis per poder capejar la situació», reconeix Serra. La banca del Principat no es pot permetre prescindir de la seva font principal de negoci, de manera que intenta presentar-se davant les fortunes espanyoles com una plataforma de gestió per als diners regularitzats comparable o millor, fins i tot, que Suïssa o Luxemburg: «Tenim els mateixos instruments financers per gestionar aquests diners, però a més hi ha més proximitat geogràfica i cultural amb Espanya», justifica Serra. Alguns d'aquests instruments representen menys dificultats legals que a Espanya. Les sicav andorranes no necessiten 100 partícips -mariachis, el nom amb què se'ls denomina en l'argot financer, perquè només serveixen d'acompanyament per crear la societat-,

amb una persona n'hi ha prou. A més a més no té restringit l'univers d'inversió. En resum: «Ara tenim la capacitat de gestionar els diners declarats dels espanyols. Els diners no declarats han estat el negoci tradicional de la banca andorrana».

1.000 milions en crèdits

Explica Serra que l'activitat desenvolupada per Banca Mora és extrapolable a la resta del sector financer del país. Mora té recursos gestionats per valor de 6.500 milions d'euros enfront d'un volum de crèdit concedit de 1.000 milions. La seva ràtio de solvència és del 30% i té una capacitat de liquiditat del 97%.

Dels dipòsits que gestiona, 1.000 milions pertanyen a residents a Andorra -molts d'aquests residents són espanyols- i 5.500 milions són diners de no residents al principat. D'aquesta xifra, 4.300 milions pertanyen a persones que resideixen a Espanya, de manera que més del 75% dels recursos -els declarats i els no declarats a l'Agència Tributària- pertanyen a ciutadans espanyols. Uns comptes similars es poden aplicar als 28.000 milions d'euros que gestiona la banca del principat amb Crèdit Andorrà, Andbanc i Banca Mora al capdavant.