El que faltava: el sector bancari i els seus imaginatius creadors de productes d'inversió els pispen ni més ni menys que als dissenyadors un nom que tenien registrat, els Cocos. Quin disgust que tindrà el primer estudiós del disseny del nostre país, Juli Capella, amb la tírria que té als capitalistes. Va ser aquest arquitecte el que a finals dels 80 va crear i el 2005 va dirigir l'exposició antològica dels millors Cocos del disseny: còpies i coincidències, la fina línia de diferència entre un objecte original (cendrer, llum, cartell...) i un altre de molt similar.

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 28 de la secció de Economía de l'edició impresa del dia 03 de febrer de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)

Ara apareixen altres Cocos, uns emprèstits coneguts com a convertibles contingents que són préstecs que es fa als bancs en dificultats que es convertiran amb accions en cas d'aparèixer una contingència determinada, és a dir, que siguin incapaços de sanejar-se pel seu compte. A part de la broma fàcil d'anomenar Coco una inversió que pretén no espantar els que la subscriguin, tant de circumloqui no deixa d'ocultar que es tracta d'operacions d'ajuda pública als bancs amb dificultats amb una exigència lleonina. Si Capella prepara una altra antològica dels seus Cocos, que reservi espai a aquests nous Cocos bancaris, pura coincidència amb els desitjos del nou Govern.