elPeriódico.com

La majoria dels països de la Unió Europea (UE) van rebutjar ahir de forma clara l'ampliació del permís de maternitat a 20 setmanes retribuïdes com reclama el Parlament Europeu, a causa de l'elevat cost que suposaria per a les finances públiques en l'actual moment de crisi i de reducció del dèficit públic. La proposta més modesta de la Comissió Europea d'ampliar el permís mínim de les actuals 14 setmanes a 18 tampoc va trobar suport suficient en el Consell de Ministres de Treball i Afers Socials de la UE.

L'eurodiputada danesa Hanne Dahl, en una sessió parlamentària a la qual va assistir amb la seva filla. REUTERS / Vincent Kessler

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 31 de la secció de Economía de l'edició impresa del dia 07 de desembre de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)

El ministre de Treball, Valeriano Gómez, no va descartar ampliar en el futur, «quan sigui possible», el permís de maternitat, que a Espanya és de 16 setmanes. Però va assenyalar que «ara no és el moment», enmig de l'actual crisi econòmica i financera. L'ampliació de les quatre setmanes de permís que proposa l'Eurocambra suposaria un cost addicional per a les arques públiques espanyoles de 1.000 milions d'euros anuals, va explicar Valeriano.

OPOSICIÓ FRONTAL / Alemanya i la Gran Bretanya van encapçalar l'oposició a la proposta de l'Eurocambra al Consell de Ministres de la UE. Els dos països, juntament amb Holanda, Suècia, Dinamarca, Eslovàquia, la República Txeca i Malta van emetre fins i tot una declaració conjunta en què consideraven inacceptable la posició de l'Eurocambra.

Bèlgica, que es responsabilitza de la gestió semestral de la UE, va anunciar que les pròximes setmanes presentarà una proposta de compromís sobre la base del projecte de la Comissió Europea i sense incloure l'obligació d'abonar la totalitat del sou a la dona durant el permís de maternitat.

Gómez va insistir a Brussel·les que és inevitable que Espanya elevi de «forma progressiva» l'edat efectiva de jubilació, perquè l'actual sistema resultarà inviable a mitjà termini a causa de l'envelliment de la població i la reducció del nombre de cotitzants. Gómez va eludir precisar si el Govern optarà per endarrerir l'edat legal de jubilació als 67 anys o utilitzarà altres mitjans, com penalitzar les prejubilacions, per aconseguir aquest objectiu d'endarrerir l'edat efectiva de jubilació.

«La posició del Govern està oberta», va afirmar Gómez, que va evitar avançar quines mesures concretes té previst adoptar el 28 de gener en el projecte de llei de reforma del sistema públic de pensions. El Govern, va indicar el ministre, esperarà primer a conèixer les recomanacions del comitè del Pacte de Toledo i després consultarà els empresaris i els sindicats.