Una de les conseqüències més dramàtiques de la crisi és la quantitat de famílies que s'han vist incapaces d'afrontar el pagament de la hipoteca i han hagut de deixar la seva vivenda a les mans del banc o la caixa que li va concedir el crèdit en els anys de bonança. El 2009 va ser el cas de 18.053 famílies catalanes, nombre que equival a un 2,81% dels aturats de Catalunya, segons dades de l'Associació Hipotecària.
Informació publicada en la página 36 de la secció de Economía de l'edició impresa del dia 18 de octubre de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)
El percentatge no és exacte, perquè es pot patir l'embargament sense estar a l'atur, però sí que és molt aproximat, ja que la majoria de les persones que es troben en aquesta situació no tenen feina, assenyalen els experts. Reflecteix, a més a més, que les execucions d'hipoteques són un gran problema a Catalunya, ja que està per sobre de la mitjana espanyola (el 2,16%, amb 93.319 operacions).
Només la Rioja (3,17%), Aragó (2,85%), el País Valencià (2,83%) i Múrcia (2,83%) tenen més desocupats que han vist com els embargaven la vivenda. A més, Catalunya concentra més execucions d'hipoteques (el 20,3% del total) del que li correspondria en funció de la població (el 15,9% del conjunt) i és la segona autonomia amb més operacions d'aquesta mena, només per darrere del País Valencià (el 21,9% del total).
La situació és tan greu per a moltes famílies després de més de tres anys de crisi -que han provocat més de 4,6 milions d'aturats- que el Congrés va decidir la setmana passada per unanimitat instar el Govern a allargar d'un a sis mesos el termini de quotes impagades a partir del qual la banca pot començar els tràmits per embargar la casa.
ACCEPTACIÓ AMB MATISOS / També es va reclamar a l'Executiu que fixi un límit als interessos de demora que han de pagar les famílies per posar-se al dia amb les quotes. La proposta neix d'UPiD i ha comptat amb aportacions de tots els partits, inclòs el socialista. «Com a grup parlamentari, creiem que el Govern ho ha de fer en aquesta legislatura, perquè és una reclamació que és al carrer», explica Manel Mas, diputat del PSC i exalcalde de Mataró.
Fonts del Ministeri d'Economia apunten que la llei que regula els terminis d'execució de les hipoteques és del 2009 i podria resultar «una mica estrany» canviar-la tan aviat. «No hem constatat que hi hagi un gran problema de gent que li estiguin embargant la casa al cap d'un mes, però ho estudiarem i ho tindrem en consideració», diuen.
Encara que poden actuar des del primer mes, les entitats acostumen a esperar-ne tres o quatre per intentar que el client es posi al dia o renegociï el préstec. Eviten així que el crèdit entri en mora i haver de proveir la possible pèrdua. Amb tot, les execucions d'hipoteques no deixen de créixer trimestre rere trimestre.
AJUDA / Per solucionar-ho, Mas proposa que l'Estat pagui les hipoteques de les cases en situació més extrema a canvi de consignar al Registre les quotes assumides. Quan la vivenda es vengués, recuperaria la quantitat desemborsada. «Si l'Estat va ajudar la banca, per què no el ciutadà», es pregunta.
Això sí, matisa, s'hauria de fer de manera molt «rigorosa i matisada»: en primeres vivendes i per a qui realment no pugui afrontar els pagaments. També s'haurien d'evitar pilleries, com que hi hagi persones que posin la seva segona residència a nom del fill.