Per analitzar els efectes futurs de la reforma laboral no hem d'oblidar que pateix des dels seus inicis una profunda esquizofrènia. Encara que es justifica com la manera de reduir l'atur i millorar la productivitat, el seu objectiu real -com explica sense embuts el governador del Banc d'Espanya- és facilitar l'ajust econòmic pressionant a la baixa condicions de treball i salaris.
Informació publicada en la página 4 de la secció de Tema del día de l'edició impresa del dia 09 de setembre de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)
Ni la creació d'ocupació ni la millora de la productivitat estan a l'abast de la reforma i això ho reconeix el Govern. El que se li pot demanar és que faciliti la contractació de desocupats, promogui la flexibilitat organitzativa de les empreses i desincentivi la temporalitat i l'acomiadament com a mecanismes d'ajust. La llei aprovada no sembla que sigui útil per aconseguir aquests objectius. Però sí que pot afectar negativament els drets dels treballadors i consolidar encara més un model productiu ineficient.
Els efectes de la legalització de les agències de col·locació amb intenció de lucre dependran del seu desenvolupament posterior, de com els serveis públics d'ocupació exerceixin el seu control i dels pressupostos públics disponibles. L'experiència d'altres països demostra que, sense més recursos per atendre les persones amb dificultats d'inserció laboral, la situació no millorarà. Per contra, pot provocar més desigualtat en l'accés a l'ocupació, ja que aquestes agències s'especialitzen en els segments rendibles de treballadors. Concentrar en els joves sense formació i aturats de llarga durada els incentius a la contractació pot millorar la seva utilitat i ajudar a l'ocupació. I el contracte de formació per a joves sense titulació pot contribuir a la seva formació i la seva ocupació. Però si no es creen llocs de treball, tot quedarà en paper mullat.
La reforma amplia els mecanismes de flexibilitat organitzativa de les empreses. Es faciliten les reduccions de jornada i suspensions de contractes. Permet que els representants dels treballadors puguin modificar temporalment les condicions de treball pactades en un conveni sectorial i dóna més facilitats a la desvinculació salarial. Mesures previstes per afrontar crisis sense destruir ocupació, que no sembla que hagin de modificar la tendència a l'ús de la temporalitat i l'acomiadament. Des de fa anys, sabem que aquestes formes d'ajust funcionen com a vasos comunicants i no serveix de res obrir l'aixeta de la flexibilitat interna si, simultàniament, s'obre encara més la dels acomiadaments i no es tanca la de la temporalitat. Si no és que es pressiona a la baixa les condicions de treball.
La causa profunda de l'ús exagerat de temporalitat i acomiadament no està en la llei, sinó en les característiques de la nostra economia. El que pot fer la llei és atenuar aquesta tendència o incentivar-la encara més, com passa en aquest cas. Hi ha empreses i sectors en què estabilitat laboral i formació no són necessàries per obtenir altes rendibilitats. Per això, Espanya té tanta temporalitat i és un dels països de l'OCDE on pitjor es paga la formació. Aquesta és la nostra gran diferència amb les economies més eficients, i no l'excés de protecció de l'ocupació estable.
La taxa de temporalitat té més a veure amb el tipus d'empresa que amb les lleis laborals. Això explica les grans diferències en temporalitat entre sectors i territoris. La temporalitat en el sector públic ha superat el privat. Des de fa 20 anys, en el turisme o la construcció es triplica o quadriplica la de la indústria o la del sector financer. I unes autonomies tenen més del doble que altres. Ni l'increment de la indemnització per als temporals -que no s'aplicarà íntegrament fins al 2015- ni els límits a l'encadenament de contractes reduirà el seu abús, tenint en compte l'escassa entitat de les indemnitzacions en cas d'incompliment de la llei. L'acomiadament exprés i desjudicialitzat, que la reforma del 2002 va crear per als acomiadaments disciplinaris sense causa, s'amplia ara als objectius; i la generalització del contracte amb 33 dies d'indemnització, que el FOGASA paga en part, va en la mateixa direcció.
Acomiadament més fàcil
El resultat d'aquestes mesures no serà la substitució dels acomiadaments per la flexibilitat organitzativa com a mecanisme d'ajust, sinó la substitució d'una modalitat d'acomiadament per una altra de més fàcil i barata.
L'experiència de 26 anys de reformes ens permet afirmar que, lluny de produir un canvi de tendència, la reforma actual pot aprofundir encara més en el cercle viciós de menys drets i estabilitat, menys formació i innovació, menys productivitat i menys competitivitat. Així, crear ocupació, canviar el model productiu i economia sostenible, sonen a broma.
El més llegit
23/05/2012 Societat
22/05/2012 Societat
El més comentat
El més valorat
El més enviat
 |
 |
 |
 |
 |
