elPeriódico.com

Es té por d'una recaiguda de les economies en la segona meitat del 2010 i els països que s'ho poden permetre estan pensant a tornar a recórrer a les mesures d'estímul, sense fer gaire cas dels compromisos d'austeritat assumits per totes les potències a Toronto, en la reunió del G-20 del mes de juny. Per a Espanya, aquesta opció és un luxe que no sembla a l'abast.

Angela Merkel i José Luis Rodríguez Zapatero presideixen els països primer i últim del creixement europeu. ARXIU / REUTERS

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 34 de la secció de Economía de l'edició impresa del dia 06 de setembre de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)

PDF

.PDF

Als Estats Units la venda de cases s'està enfonsant (27% menys al juliol) després de la retirada de les ajudes i l'economia està molt més feble del que s'esperava. El president Barack Obama sospesa ara prorrogar les rebaixes d'impostos a les classes mitjanes i el seu banc central prepara una nova injecció de liquiditat. El Japó ha aprovat mesures per enfortir la seva moneda i per impulsar l'ocupació i el consum. La zona euro avança més del que s'esperava, amb l'empenta d'Alemanya -que creix al 3,7% anual, aliena a la dura retallada de la despesa social que s'acosta- i malgrat el llast d'Espanya (fanalet vermell de la zona euro).

QÜESTIÓ DE CONFIANÇA / A Espanya, les vendes de cotxes s'han enfonsat al juliol (-24,1%) i l'agost (-23,8%), després de l'esgotament de les ajudes i per la pujada de l'IVA. I és tan sols un exemple. El Govern sap que haurà de pagar un preu molt alt a curt termini per les mesures d'ajust de la despesa i de la pujada d'impostos. La previsió de més atur per a l'any 2010 es va elevar en 92.000 persones després de l'ajust; la del 2013, en 160.000. No obstant, tornar a les mesures d'estímul és una cosa impensable per al Govern.

Pel secretari d'Estat d'Economia, José Manuel Campa, el més important és que cada país valori què guanya si manté una mesura d'estímul i què guanya, en termes de confiança, si la retira. El resultat d'aquest dilema «és molt diferent per a cada economia i per a cada país», afirma.

Economia entén que la consolidació fiscal no és només garantia de creixement a llarg termini, «sinó que és coherent amb la perspectiva de creixement a curt termini», afegeix. Això és perquè l'austeritat «genera una confiança i una disminució en el cost de finançament de la nostra economia, a través de les primes de risc que estimula l'activitat de la demanda privada».

La prova d'aquesta teoria és que per a les empreses espanyoles comença a ser més fàcil captar el finançament que necessiten (comença a tornar el capital estranger que va fugir quan va esclatar la crisi grega). Una altra prova és l'estalvi que espera aconseguir el Govern en el pagament d'interessos del deute públic el 2011 que permetrà augmentar en fins a 700 milions la inversió pública del 2011.

«No ens podem permetre repensar la retirada d'estímuls a Espanya», assegura Guillermo de la Dehesa, president de l'Observatori del Banc Central Europeu. L'economia dels Estats Units és diferent, a més «Obama té eleccions al novembre i s'arrisca a perdre la majoria al Senat», interpreta. «Però a Espanya hem de fer l'ajust necessàriament, ens ho han imposat els mercats», afegeix, en al·lusió als tipus d'interès impossibles que hauria de pagar el deute públic i privat en cas de trencar el compromís d'austeritat.

Als antípodes hi ha l'esquerra política i sindical, per als quals l'absència d'estímuls acabarà d'enfonsar la feble economia espanyola.

UN MORT ENTERRAT DE BOCATERROSA / Pel líder d'UGT, Cándido Méndez, «és com aquell mig mort que van enterrar per error de bocaterrosa i que com més furgava, més s'enfonsava». Al seu entendre, «el problema no és gastar menys, perquè griparem. El problema és recaptar més, a través d'una reforma fiscal, i mantenir els estímuls».

«Espanya no té gaire marge per prorrogar els estímuls fiscals», replica Alfredo Pastor, professor del IESE, que assumeix que «estem condemnats a tenir un període de creixement molt baix». Pastor defensa la pròrroga de les ajudes a la desocupació -«i em sembla una bona idea que es condicionin»- i opina que la despesa pública hauria de fer prevaler la formació dels treballadors i l'incentiu a la inversió. El que no s'ha de fer, diu, és mantenir ajudes «a un sector sobredimensionat, com el de la construcció».