L'empresa catalana Starlab coneix molt bé el món de les convocatòries de Brussel·les per a projectes de recerca. Aquesta companyia, especialitzada en tecnologies de l'espai i la neurociència, és considerada «un exemple» pels responsables d'ACC1Ó, organisme del Govern català per impulsar la competitivitat de les empreses.
Treballadors de Starlab mesuren les ones cerebrals amb un aparell inventat per l'empresa, ahir. elisenda pons
Informació publicada en la página 32 de la secció de Economía de l'edició impresa del dia 21 de agost de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)
Starlab lidera dos projectes europeus, un sobre l'estimulació cerebral i un altre de realitat virtual, que integren equips d'investigadors del Regne Unit, Alemanya, Grècia, Israel i Itàlia, entre altres.
Arribar a aquest punt no va ser fàcil. Giulio Ruffini, director general de Starlab, reconeix que «costa bastanta feina» accedir a aquest tipus de contractes. «El primer projecte és el més dur perquè comences de zero», afegeix. Starlab va trigar quatre anys a entrar en una convocatòria europea. L'important és ser optimista: «Encara que et tombin una proposta, vas avançant», explica Ruffini, perquè es guanya en experiència per a la pròxima vegada. A més, un cop aconseguit l'objectiu, com que són contractes d'uns quants anys, tot es torna més estable. Un projecte europeu pot tenir un pressupost d'entre 3 i 10 milions d'euros.
Moltes empreses no aspiren a subvencions europees per la burocràcia, però per Ruffini «és una barrera psicològica més que pràctica, tot és posar-s'hi».
Starlab no es presentarà per ara a l'última convocatòria de la Comissió Europea, el Setè Programa Marc, perquè ja té feina amb els contractes en marxa. Sense la participació en els projectes europeus, Starlab no hauria aconseguit el lloc que ocupa. «Probablement estaríem fent coses diferents», afirma el seu director general.
El més llegit
23/05/2012 Societat
22/05/2012 Societat
El més comentat
El més valorat
El més enviat
 |
 |
 |
 |
 |
