Ja hi ha reforma laboral exprés. En 48 hores, com estava previst, i amb bastant caos organitzatiu, el nou marc de relacions laborals que defineix un acomiadament més barat, va obtenir la llum verda a la comissió de treball del Congrés dels Diputats amb l'únic vot favorable del PSOE, l'abstenció de CiU i el PNB, i el vot en contra del PP, IU-IC-ERC i el Grup Mixt. És l'única llei de transcendència sociolaboral de la democràcia que no es vota al ple de la Cambra, ja que la comissió de treball tenia competència legislativa.
Una nova definició de les causes d'acomiadament, que no rebaixa l'efecte negatiu de les conegudes dimarts, va ser pactada a l'hora de dinar entre socialistes i nacionalistes bascos, i és la peça més destacada de la llei que serà aprovada definitivament –ara inicia tràmit al Senat– el dia 9 de setembre, 20 dies abans de la vaga general convocada per CCOO i UGT.
Juntament amb les causes de rescissió de contracte per raons econòmiques, que comporta una indemnització de 20 dies per any, la nova llei especifica mesures contra l'absentisme laboral i obliga el Govern
–gràcies a dues esmenes de CiU– a regular d'aquí sis mesos la negociació col·lectiva si no hi ha acord entre sindicats i empresaris, i a reformar el sistema de prestacions per des-
ocupació quan se superi la crisi econòmica. Totes aquestes mesures van més enllà dels «retocs tècnics» que, segons el Ministeri de Treball,
havien d'aprovar les Corts.
El resultat de la votació mostra l'escàs entusiasme que desperta entre les forces polítiques parlamentàries el marc de relacions laborals d'Espanya que, segons va dir al seu dia el president Zapatero, afectarà les futures generacions.
NOVES ALIANCES / Només el grup de IU-IC-ERC va mantenir de paraula i en el vot la seva oposició a la reforma, que «segueix abaratint i abusant de l'acomiadament», segons Gaspar Llamazares. El diputat d'ERC Joan Tardà va posar el focus en les noves aliances de l'Executiu amb la ironia del nuvi plantat a l'altar. «Vostès ens van fer fora del tauler i es van posar en mans de la dreta. Doncs bon profit els faci», va afirmar.
Al parlar de la dreta, Tardà no es referia al PP, sinó a CiU i el PNB, els grups amb qui ara l'Executiu espera teixir una xarxa d'acords per esgotar al màxim la legislatura. Però ni tan sols els seus portaveus Carles Campuzano i Emilio Olabarría van pronunciar cap paraula de suport per al PSOE malgrat que el van ajudar a aprovar el nucli de la llei.
EL COST DE CiU / «Estàvem disposats a assumir el cost polític d'aquesta reforma i acompanyar el Govern», va dir Campuzano, que va rebutjar votar-hi en contra per no crear «més incertesa fora d'aquesta cambra».
«És metafísicament impossible mantenir l'equidistància entre empresaris i sindicats», es va justificar el penabista Olabarría. «A l'únic que podem aspirar és a sortir amb les mínimes ferides possibles», va afegir. Tot i complir el seu paper de frontissa, Olabarría va lamentar el caos d'una negociació política paral·lela al debat a la comissió de treball, que va ser suspesa en dues ocasions per buscar l'acord.
Tot i que la sessió en ocasions va ser surrealista, el PSOE es va mostrar molt agraït amb CiU i el PNB. «Alguns s'agafen seriosament la feina mentre que a d'altres no els interessa el futur del país», va dir el portaveu socialista Jesús Membrado, en referència al PP.
MILLORES / En la seva opinió, el decret que va aprovar el Govern després del fracàs de la negociació amb els agents socials –i que està en vigor– «surt millorat» perquè ha «omplert llacunes» i en alguns aspectes compta amb més suports.
Malgrat el paper de les forces frontissa, els dos partits majoritaris estatals van protagonitzar el duel verbal. El popular José Ignacio Echániz va titllar el PSOE d'«irresponsable» per aprovar una reforma laboral sense suport d'empresaris, sindicats ni partits polítics. I va titllar l'estratègia socialista de transaccionar amb tots com un «guisat incomestible».