El Periódico

Català de l'Any 2016

ÚLTIMA HORA La Policia Nacional registra el domicili de l'expresident Jordi Pujol

GONZALO Bernardos

Dimarts, 26 de febrer del 2008

No és un bandit de l'Oest, però se'l busca com a tal. És a dir,

desesperadament. És el comprador de vivendes, una espècie a Espanya gairebé en extinció. En l'actualitat, pràcticament qualsevol empresa promotora o intermediària es considera afortunada si comercialitza amb èxit el 20% del que venia fa aproximadament dos anys. Davant d'aquesta situació, la majoria es pregunten: ¿què fem?

Les respostes són divergents. Unes aposten per encomanar-se a la Divina Providència i altres per adequar-se al mercat. Les primeres estimen que la crisi immobiliària durarà pocs mesos, les entitats financeres tornaran a concedir alegrement hipoteques i l'Administració subvencionarà amb extrema generositat l'adquisició de vivendes. Per tant, no han de fer pràcticament res, ja que el mercat es recuperarà sol. El seu lema és: qui resisteix guanya. Així ho van fer en altres etapes (el període 1992-97) i no els va anar gens malament.

En canvi, les segones consideren que la crisi pot traspassar la dècada i estimen urgent adoptar mesures que estimulin la demanda de vivendes. La majoria considera que el millor incentiu per dinamitzar les vendes consisteix a reduir la quota hipotecària a sufragar pel potencial adquirent. Els estímuls oferts solen ser dos: una disminució del preu de la vivenda i la contractació (a càrrec del promotor) d'una assegurança que permeti al comprador pagar un reduït tipus d'interès (per exemple, un 2,5%) durant tres o cinc anys. En alguns casos, ofereixen els dos avantatges; en altres, només un.

No obstant, les anteriors tècniques de vendes no són miraculoses. Ni amb aquestes tècniques una part significativa de la cartera de pisos l'absorbirà el mercat. Per tant, per vendre les vivendes en oferta des de fa més d'un any, es necessiten solucions més radicals. La meva proposta consisteix en l'organització de subhastes privades. Perquè tinguin èxit, és necessari que el preu de sortida de les vivendes sigui notablement reduït, les converteixi en un xollo i atregui alguns inversors (des-

apareguts els últims mesos). Com diu la dita: val més un pardal a la mà que una perdiu a l'aire, especialment si, tal com penso, el preu de la vivenda segueix baixant en el futur.

Barça y Madrid afrontan una jornada de máxima presión con el liderato en juego