elPeriódico.com

«Segon Festival Valenciana». Així s'anuncia el concert que avui reu­neix Senior i el Cor Brutal i Arthur Caravan, cosa que fa sospitar que abans hi va haver un primer festival de valenciana. En efecte, es va celebrar la primavera passada a València i van participar-hi aquests dos mateixos grups. Això de valenciana no és un intent de fer bandera de cap llengua, sinó un joc de paraules amb un dels estils que més els han marcat: el rock contemporani d'arrel nord-americana, també conegut com a americana. I la bandera d'aquest gènere, el valenciana, és la nord-americana, però de cap per avall i amb barres vermelles i grogues. S'entén, ¿oi?

Senior i el Cor Brutal 8 Amarats d'electricitat aliena. <BR/>

Més informació

• Mirant enrere sense vergonya

• Tags: Cultura i espectacles

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 107 de la secció de Espectacles de l'edició impresa del dia 21 de gener de 2011 VEURE ARXIU (.PDF)

Segon Festival Valenciana Farinera del Clot - Ds., 22 - 22.00 h - 6 €

A vegades el més difícil no és crear un estil propi buscant en les arrels autòctones, sinó aconseguir una identitat inconfusible agafant com a referència una música molt llunyana. És un repte encara més gran. I Senior i el Cor Brutal el van superar en el seu primer disc, L'experiència gratificant (2008). A la banda del valencià Miquel Ángel Landete se li veien les costures d'una hora lluny, ja que les seves cançons havien nascut d'una escolta atenta i apassionada dels discos de Neil Young, Bonnie Prince Billy i CentroMatic, entre molts altres. Però el que hi explicaven procedia del més profund de les seves entranyes. El resultat era una música honesta i brutal, amb les coordenades molt marcades, però el GPS entelat d'emoció pròpia, esgarrapat per un cabal elèctric molt íntim. Sènior i el Cor Brutal no poden cantar menys alt, menys clar, ni amb un accent menys valencià. Saben perfectament quina música els agrada, però la que componen és un esclat d'anhels que neix molt més endins.

Més o menys això podria ser l'estil valenciana. Però aquests dies Landete i companyia ultimen un segon disc en què compten amb la producció del català Raül Fernández, Refree. S'haurà de veure cap on evoluciona l'espècie.

La intensitat d'Arthur Caravan no és tan gran, però el debut d'a­-

quests altres valencians, amb versió de Leonard Cohen inclosa, ja apuntava a un rock dramàtic, elegant i interessat a donar al seu so d'arrel anglosaxona una identitat més mediterrània.

I si en aquell primer festival de valenciana van comptar amb La Sentina, demà el seu amfitrió és el grup barceloní de pop Sa­mitier.