elPeriódico.com

Werner Herzog ha realitzat pel·lícules en què la recreació cinematogràfica d'una experiència colonitzadora es converteix en metàfora de la mateixa pel·lícula. ¿O potser no va explotar Herzog els indígenes convertits en extres dels delirants rodatges d'Aguirre, la còlera de Déu i, sobretot, de Fitzcarraldo? ¿No és el que explica el film el mateix rodatge del film, on es confonen actors i personatges, realitat i ficció?

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 53 de la secció de Espectacles de l'edició impresa del dia 05 de gener de 2011 VEURE ARXIU (.PDF)

Iciar Bollain - Estrena 5 de gener - Luis Tosar, Gael García Bernal, Karra Elejalde, Raúl Arévalo, Carlos Santos. - Espanya / França / Mèxic - 104 minuts

Alguna cosa d'això hi ha també en l'última cinta d'Iciar Bollain, encara que el seu estil no s'assembli gens al del director alemany i les seves pretensions siguin molt diferents. En aquest cas, la referència seria més explícita, ja que También la lluvia narra les experiències d'un equip de rodatge que realitza a Bolívia una pel·lícula sobre l'arribada dels colonitzadors espanyols a terres americanes.

El que es recrea (la colonització i la seva virulència) es pot arribar a confondre amb el posicionament dels que el recreen (l'equip de cine i, sobretot, el productor que encarna Luis Tosar, un colonitzador modern que només pensa en la seva pel·lícula i no li importa gens ni mica el que els pugui passar als seus servicials extres), però la metàfora té truc, és massa evident i parteix d'una idea una mica vaga. ¿És lícit pensar que uns cineastes del 2010 poden arribar a Bolívia i adonar-se llavors, només llavors, que dolents que van ser els colonitzadors tants segles enrere?

El plantejament és innocent, si no indulgent, i el problema és que la presa de consciència del personatge de Tosar, que és el que interessa més a Bollaín, està mostrat sense cap mena de matisos. Tot al contrari de l'escepticisme que corroeix l'actor encarnat per Karra Elejalde, un personatge més ric, més substanciós, més descregut.