elPeriódico.com

Juancarlitros Desfás, torrent d'histerisme esperpèntic, acudits dolents i expressions desactualizades encarnat amb escandalosa mestria pel còmic Julián López, serveix per explicar el que millor i el que pitjor funciona a No controles. Els millors moments passen quan ell és a la pantalla, i mai queda tan clar això com en un divertidíssim monòleg durant els títols de crèdit. Aquest final evidencia, per una altra banda, tot el que aquesta pel·lícula podria haver estat i, per desgràcia, no acaba sent.

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 52 de la secció de Espectacles de l'edició impresa del dia 05 de gener de 2011 VEURE ARXIU (.PDF)

Borja Cobeaga - Estrena 5 de gener ¿ Unax Ugalde, Julián López, Alexandra Jiménez, Secun de la Rosa, Miguel Ángel Muñoz - Espanya - 97 minuts

És clar que deixar López en segon pla ha estat una decisió conscient del director Borja Cobeaga. A Cobeaga li interessa més plantejar No controles com a comèdia romàntica en què el noi reconquista la noia. Que el resultat sigui principalment una col·lecció de clixés de gènere en què no hi cap la subversió demostra que Cobeaga està més interessat a transitar territoris comercials i taquillers que en l'exploració de nous terrenys còmics que va semblar iniciar amb Pagafantas.

Sí que és cert que, malgrat això, Cobeaga no recorre mai al sentimentalisme. I que, potser per les seves responsabilitats romàntiques, No controles configura una successió més compacta d'escenes que la seva episòdica predecessora. En tot cas, els seus millors moments són els que en reneguen i que permeten a López deixar de fer de recader d'Unax Ugalde -molt perdut en el seu paper- per abraçar la bogeria que el títol promet i solament a estones proporciona.