elPeriódico.com

El finlandès Klaus Härö utilitza cadències lentes i mesurades per traçar la difícil encara que totalment predictible connexió entre dos personatges antagònics que funcionen a manera d'estudi sobre la soledat, la redempció i el poder de la fe. El que evita que la pel·lícula s'abandoni al més convencional sentimentalisme és, per una banda, la impassibilitat i crueltat que un personatge mostra per l'altre, el seu benefactor, i, per una altra, la falta d'insistència del director en els antecedents de tots dos, que fins a la seqüència final només són subtilment insinuats. Al final la pel·lícula cedeix a les tendències manipuladores que evita escrupolosament durant 50 dels seus 74 minuts, però fins i tot així és difícil de rebutjar-ne la força emotiva.

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 53 de la secció de Espectacles de l'edició impresa del dia 05 de gener de 2011 VEURE ARXIU (.PDF)

Klaus Härö - Estrena 5 de gener - Kaarina Hazard, Heikki Nousiainen, Jukka Keinonen - Títol original: 'Postia pappi Jaakobille¿. Finlàndia - 74 minuts