La primera pel·lícula en set anys de Peter Weir és una epopeia de coratge i supervivència a la manera de David Lean. Està inspirada en una història real, o alguna cosa semblant. El 1939, el tinent polonès Slavomir Rawicz va ser fet presoner pels soviètics al gulag siberià. El 1941, es va escapar juntament amb altres fugitius i va aconseguir la gesta de caminar 6.500 quilòmetres fins a l'Índia, almenys això és el que afirmava ell mateix al llibre en què Weir s'ha basat. No obstant això, avui se sap que Rawicz no va fer aquest viatge.
Tràiler de "Camino a la libertad", de Peter Weir.
Informació publicada en la página 53 de la secció de Espectacles de l'edició impresa del dia 05 de gener de 2011 VEURE ARXIU (.PDF)
En tot cas, som conscients de cada un d'aquests quilòmetres mentre contemplem els personatges avançar de la tundra nevada als boscos gelats, dels irrespirables pantans al fogós desert per a, finalment, dues hores més tard, acabar a l'Himàlaia. Pel camí, lluiten contra els elements, es moren de fam i, se suposa, es coneixen una mica a si mateixos i els altres i fins i tot entreveuen alguna certesa sobre la humanitat. No obstant, tot això queda enterrat sota la impressionant cinematografia, sempre disposada a demostrar-nos amb una sumptuosa panoràmica la força avassalladora de la naturalesa. Entre els successius muntatges de caminades i el lent procés de degradació física, els queda poc espai als actors per omplir els seus papers, més enllà de les petites revelacions i resolucions que el guió els ofereix gairebé sempre en forma de sermó o mort.
Així doncs, l'ambigüitat moral i la ressonància emocional del periple s'esvaeixen mentre la pel·lícula es torna mecànica i repetitiva, i es converteix, essencialment, en una sèrie d'obstacles i fites, així com també en una col·lecció de clixés cinematogràfics sobre el triomf de l'home davant de l'adversitat.
23/05/2012 Societat
22/05/2012 Societat