elPeriódico.com

La cèlebre novel·la de Jonathan Swift sobre les aventures de Lemuel Gulliver té únicament una lleu connexió amb aquesta adaptació, que, d'entrada, desdenya l'al·legoria política del llibre a la recerca d'una col·lecció de filigranes 3D protagonitzades per un bufó enorme i amb poca traça que va a parar a un món poblat per gent molt petita. Perquè, a més, si en l'original literari Gulliver viatja a multitud de llocs, aquesta versió transcorre només a Lil·liput. Potser pretenguin enviar-lo a Laputa o el país dels houyhnhnm en pròximes entregues, però en un món just aquesta pel·lícula no hauria de tenir continuació.

Més informació

• Acadèmic, però intens El discurs del rei
• 'A casa por Navidad': Al límit de l'empatx
• 'Tengo algo que deciros': Olor de naftalina
• 'Ahora los padres son ellos': Més família, menys gags
• 'Bruc. La llegenda': El rebel i el paisatge
• L'heroi de Montserrat

• Tags: Cultura i espectacles

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 67 de la secció de Espectacles de l'edició impresa del dia 22 de desembre de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)

Rob Letterman - Estrena 22 de desembre - Jack Black, Jason Segel, Emily Blunt, Billy Connolly. - Títol original: 'Gulliver¿s travels¿. Estats Units - 99 minuts

Donat que Jack Black torna aquí a interpretar-se a si mateix, l'opinió que us feu sobre aquesta pel·lícula dependrà en bona mesura del grau de tolerància a l'actor, a la seva típica col·lecció de ganyotes i escarafalls i a la seva tendència a ensenyar la panxa. És més, Los viajes de Gulliver sembla inspirada en l'arc narratiu del personatge que Black va interpretar a Escuela de rock. Fora d'això, han agafat l'escena del llibre en què Gulliver apaga un foc orinant-hi a sobre, i l'han utilitzat com a model còmic per a la resta de la pel·lícula, adornant-la, això sí, amb un seguit de referències a la cultura pop, de Star Wars a Iron Man passant per Guitar Hero.Per una altra part, Rob Letterman es mostra incapaç de dotar d'un sentit d'unitat còmica les diferents parts de la pel·lícula. Fa la sensació que va prestar més atenció al departament visual -en tot cas, els efectes hi ha moments que canten bastant- que, per exemple, a la tasca dels seus intèrprets, cada un d'ells aparentment instal·lat en una pel·lícula diferent, i insegurs d'estar participant en una comèdia infantil o una aventura èpica.