Tot i una fosca arrencada, la nova pel·lícula del noruec Bent Hamer és un assumpte eminentment tendre, més pròxim a la dolçor nadalenca de Love Actually que a l'humor negre i la incisiva mirada als hàbits nòrdics d'algunes de les seves pel·lícules prèvies -O'Horten, Kitchen Stories-. Mentre entreteixeix diversos relats d'amor i desig, de noves esperances i tristos comiats, A casa por Navidad arriba a trobar l'equilibri adequat entre les situacions entranyables i les tristes i melancòliques sense arribar a ser obertament cursi, excepte en un epíleg que s'acosta perillosament al kitsch. Fins llavors, el film avança a ritme pausat reservant-se sorpreses argumentals però finalment revelant-les de forma gradual i sense manipulacions.
Informació publicada en la página 67 de la secció de Espectacles de l'edició impresa del dia 22 de desembre de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)
23/05/2012 Societat
22/05/2012 Societat