elPeriódico.com

Liderats pel més conegut de l'última fornada de cineastes romanesos, Christian Mungiu (director de 4 meses, 3 semanas y 2 días), un grup d'autors d'aquesta cinematografia visualitzen sis de les moltes llegendes urbanes que van circular durant els últims 15 anys de la dictadura de Ceausescu, una època de dures repressions i manifestacions diverses que, paradoxalment, l'aparell de propaganda del règim va vendre al món sencer com l'edat d'or del país.

Més informació

• 'Balada triste de trompeta', pallassades crues i salvatges
• Carlos Areces: «De la Iglesia és un director sàdic»
• 'Balada triste de trompeta': el circ de les dues Espanyes
• 'Tron Legacy', tecnologia sense ànima
• El último bailarín de Mao Una vida feta clixé
• 'Film socialisme', ¿el cinema reinventat?
• 'Burlesque', pudorosa i rutinària

• Tags: Cultura i espectacles

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 124 de la secció de Espectacles de l'edició impresa del dia 17 de desembre de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)

Diversos directors *** Estrena: 17 de desembre - Vlad Ivanov, Ion Sapdaru, Teodor Corban - Títol original: 'Amintiri din epoca der aur' - Romania - 155 minuts

D'això, res de res. I aquesta pel·lícula desigual, com tot el cinema d'episodis, amb tendència a la tragicomèdia i un cert humor negre, encara que amb espai per al drama una mica més sever, ho certifica. En un dels episodis més divertits, un home gaseja el porc viu que li han portat d'estraperlo perquè el veïnat no s'assabenti de la seva presència: el desenllaç de la història, per lògica, és explosiu. En un altre episodi bastant irònic, els membres d'una petita localitat s'engalanen per a l'arribada d'una comitiva política com si es tractés dels habitants del poble de la berlanguiana Bienvenido, Mr. Marshall.

Una dosi més elevada de severitat impregna el millor dels relats, on un pobre transportista de gallines descobreix amb la propietària d'un bar de carretera les virtuts del mercat negre d'ous. Aquí no hi ha cap indici de comèdia; la conclusió és dura i tallant. Tot al contrari que en l'esquetx més distès, en el qual un veterà fotògraf fa tot el possible per satisfer les directrius dels comissaris polítics: es tracta de manipular una fotografia en què Nicolae Ceausescu apareix més baix, i sense barret, que el flamant Giscard d'Estaing. En aquest episodi es condensa l'absurditat i l'aspecte més ridícul de tot dictador.