elPeriódico.com

Com que ni tan sols la biografia oficial de Ramon Vila deixa del tot clar el que va fer durant la dècada que va passar amagat a les muntanyes, qualsevol intent de reconstruir la seva vida durant aquells anys necessita recórrer a l'especulació o bé a un disciplinat minimalisme. En altres paraules, el jove director Lluís Galter s'ha estimat més suplir la falta de dades reals que tenia sobre l'últim maqui català no fent-ne servir d'altres d'imaginades sinó gestionant de forma hàbil i dramàticament honesta les que sí que té. Aquest respecte per la realitat genera en l'espectador certa distància amb Vila i, alhora, una cosa semblant a la intimitat.

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 103 de la secció de Espectacles de l'edició impresa del dia 10 de desembre de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)

Lluís Galter
****
Estrena: 10 de desembre
Intèrprets: Lluís Soler, Aina Calpe, Andrell Carandell, Joan Muntal
País: Espanya
Durada: 98 minuts

Aquesta mateixa tensió entre la proximitat i la llunyania s'evidencia en la manera com la bressoniana preferència de Galter pels plans detall es veu puntualitzada amb d'altres de més oberts del paisatge imperi de les muntanyes i boscos pirinencs per construir una versió de la resistència guerrillera no a través de diàlegs i de les estratègies convencionals de contextualització sinó a través de la poètica dels gestos, dels instruments i dels sons -cap tan poderós com el del vaivé d'una serra que penetra en el ferro-, i de la força expressiva del fora de camp. La Història, sembla suggerir el director català, constitueix més que la suma de les parts de l'esdeveniment en si mateix.

Encara que èticament irreprotxable, la visió angosta del personatge i del seu significat en la lluita contra Franco es recolza massa en el poder de les seves imatges, tant visuals com sonores, i aquesta obsessiva confiança acaba cridant molt l'atenció sobre si mateixa, potser massa per resultar eloqüent. Narrativament el·líptica, episòdica i pròxima a l'abstracció, Caracremada desconcerta, captiva i hipnotitza però no estimula la implicació emocional ni connecta l'experiència d'un individu amb un context i una memòria històrics. Probablement tampoc ho pretén.