elPeriódico.com

Encara segueix generant enceses polèmiques la suspensió cautelar de la projecció d'A serbian film a Sant Sebastià, arran d'una denúncia de la Concapa. Mentrestant, ningú no sembla recordar el mal precedent que va establir el cas Saw VI (Kevin Greutert, 2009), film qualificat X pel Ministeri de Cultura per fer «apologia de la violència» i que finalment es va estrenar un any després amb tres minuts de talls… La maniobra del ministeri amagava el desig de determinades forces progressistes per tutelar la moralitat dels ciutadans/espectadors en nom del que és políticament correcte.

Més informació

• Srdjan Spasojevic: «La correcció política és una forma de feixisme»

• Tags: Cultura i espectacles

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 54 de la secció de Espectacles de l'edició impresa del dia 28 de novembre de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)

Així doncs, ¿com no havien fer el mateix els hereus ideològics del nacionalcatolicisme? Que la Concapa ­carregués contra A serbian film era qüestió de temps i oportunitat. I no siguem il·lusos. Aquí no només s'està debatent sobre la vulneració de la llibertat d'expressió, sinó el nostre model de societat. ¿Hem de cedir a la pressió de grups com aquest, que considera A serbian film un atemptat contra «la dignitat de la persona i la integritat del menor pel contingut de sexe i violència extrema»? És clar que no. Sobretot quan els nous inquisidors són tan mentiders com ho van ser en el passat. Com va explicar Srdjan Spasojevic en una trobada amb el públic del festival de Sitges i com ratifica en l'entrevista que es ­publica en aquesta mateixa pàgina, en A serbian film mai no va exposar els seus actors infantils a situacions traumàtiques o d'explotació sexual. Els pares van ser informats en tot moment del contingut de la pel·lícula, es va treballar amb un psicòleg a l'equip i es va recórrer a efectes especials en les escenes més extremes.

En realitat, i com deixa ben clar el comunicat de la Concapa, la seva acció legal contra A serbian film no és més que un nou atac per part de les forces ultraconservadores de sempre, ja que demanen al Ministeri de ­Cultura «coherència amb l'actuació general del seu Govern, que es proclama defensor de les polítiques de dona i de menors». Potser el que menys els importen són els drets dels menors i el respecte a la dona. ¿On són les seves denúncies contra les televisions que vulneren constantment l'horari protegit amb programes porqueria que són un atac a la dignitat dels que els miren, ja siguin nens o adults? ¿I contra cadenes com Disney ­Channel, on es fomenten actituds alienants, sexistes i consumistes entre els ­adolescents? Irònicament, ­l'actuació de la Concapa ja ha elevat a la categoria de mite A serbian film, n'ha fet quadriplicar les descàrregues a internet i l'ha convertit en un autèntic caramel comercial en el seu hipotètic llançament en DVD.

Èpoques obscurantistes

Però caldrà vigilar. Hem de defensar el nostre dret a veure i jutjar, d'acord amb els nostres propis criteris artístics i morals, el producte de qualsevol forma d'expressió artística, per dur i desagradable que sigui. No hem de deixar que ens adoctrinin, o que interfereixin en el nostre desenvolupament col·lectiu i personal, individus o grups que tenen una visió de la societat i de les seves complexitats que és pròpia d'èpoques obscurantistes.