elPeriódico.com

-Totes les seves pel·lícules estan plenes de personatges femenins forts. ¿És una decisió conscient?

EFE / EMILIO NARANJO

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 63 de la secció de Espectacles de l'edició impresa del dia 27 de novembre de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)

-Sí, em molesta que en la ficció no hi hagi prou dones protagonistes. Per exemple, la premissa de Chloe és clàssica, posar a prova la fidelitat de la parella amb alguna trampa. Shakespeare la va utilitzar al seu dia. No obstant, sempre són històries d'homes que qüestionen les seves amants. Em va interessar com aquest relat intercanvia els rols, i situa l'home en el paper de la dona. A més, és una història molt extrema: si vols investigar el teu marit és habitual contractar un detectiu privat, no una prostituta.

-Però aquí la prostituta funciona gairebé com una teràpia de parella.

-Exacte, perquè Catherine (Julianne Moore) té la sensació d'haver estat esborrada, d'haver deixat de ser objecte d'atracció per al seu marit, i a través de la prostituta vol accedir al costat eròtic d'aquest home a qui encara estima però amb qui ja no sent connexió. Vol saber el que li agrada que li facin al llit.

-¿Creu que es pot mantenir el misteri en una relació a llarg termini?

-No sóc qui per parlar-ne. Suposo que, arribats a un cert punt, tots dos han d'assumir que ja no són les mateixes persones que eren quan es van conèixer. Les seves necessitats sexuals i emocionals han canviat. Com demostra Chloe, cada parella intenta solucionar-ho a la seva manera i, mentre cap de les parts resulti ferida, em sembla legítim. Detesto els moralismes.

-Des que va obtenir un èxit internacional amb Exótica, ha rebutjat moltes ofertes per fer cine obertament comercial. ¿Per què, en canvi, va decidir dir que sí a Chloe?

-Bé, em va fer la sensació que, tot i que no era un guió escrit per mi, d'alguna manera connectava amb els temes que sempre m'han interessat. Però, sobretot, és que sento que el tipus d'històries que he escrit i dirigit al llarg de la meva carrera estan esgotades, per a mi explicar narracions fragmentades s'ha convertit en una fórmula. El mateix opino dels meus diàlegs, sempre tan estilitzats i críptics. De

Chloe em va interessar, per un costat, que és una narració lineal que m'oferia el repte de posar el focus en les interpretacions, en el to i en l'ús de la càmera. I, per l'altre, que és un melodrama i, per tant, les emocions dels personatges estan molt clares.

-El fet mateix de narrar sembla que és molt important per a vostè. Gairebé totes les seves pel·lícules, també Chloe, inclouen personatges que relaten històries. ¿D'on prové aquesta fascinació?

-Quan jo era nen la meva família es va traslladar al Canadà des d'Egipte. Ens vam instal·lar a Victoria, érem l'única família armènia que hi viva. Jo vaig saber des del principi que volia ser com tots els altres. Vaig comprendre que la personalitat i la identitat són simples construccions, i la meva manera de construir-les per integrar-me en el meu entorn va ser explicar històries. Si t'hi fixes, això mateix és el que fan els meus personatges.

-L'erotisme és un altre ingredient habitual en la seva obra. No deu ser fàcil dirigir intèrprets de la talla de Julianne Moore en escenes tan pujades de to com algunes de les de Chloe.

-És important enfocar-les de la mateixa manera que qualsevol escena dramàtica, i assegurar-se que els actors entenen què passa pel cap dels seus personatges. És un clixé però és cert: el nostre múscul més eròtic és el cervell. D'altra banda, evidentment és important crear una atmosfera de treball còmoda, i per fer-ho és necessari negociar per endavant què es veurà a la pantalla i què no, i respectar aquest pacte. Una vegada queda clar aquest punt, és possible concentrar-se en el drama.

-Durant el rodatge de Chloe, un dels seus actors, Liam Neeson, va patir una tragèdia familiar [la seva dona, l'actriu Natasha Richardson, va patir un accident mortal esquiant]. ¿Com ho va fer per poder tirar endavant la pel·lícula?

-Va ser la situació més complicada que mai he hagut d'afrontar com a director, per la magnitud de la tragèdia i perquè no sabia què passaria amb la pel·lícula. Però Liam es va comportar de manera heroica. Va tornar al rodatge i vam poder acabar-la. Però va ser difícil, molt difícil.