La nova obra mestra d'Api-chatpong Weerasethakul és una pel·lícula plena de densitat espiritual i simbolisme polític, de misteri i inabastable bellesa, fascinada per la relació entre el passat i el present, els vius i els morts, l'home i la naturalesa i la realitat i l'al·lucinació. Tot i estar alentits pel ritme hipnòtic de la natura, de les plàcides converses, dels records nebulosos i el flux del folklore, els personatges estan en permanent evolució-trànsit-reencarnació, que el director captura a través d'una varietat de maneres que homenatgen i per tant ressusciten desapareguts gèneres cinematogràfics tailandesos.
Tràiler de la pel·lícula 'Uncle Boonmee', subtitulat en castellà. YOUTUBE
Informació publicada en la página 109 de la secció de Espectacles de l'edició impresa del dia 26 de novembre de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)
D'aquesta manera, com va fer en els seus treballs previs, el tailandès ofereix sorprenents formes noves d'explorar la metafísica a través del cine. La seva cinematografia lànguida i curiosa i els seus envoltants paisatges sonors, naturals i extraterrenals, es fonen per crear una atmosfera de conte de fades que suggereix la presència simultània de diversos estats mentals i físics i els vincles fonamentals entre ells. Aquesta és una pel·lícula per submergir-s'hi, una meditació d'una increïble tendresa sobre el nostre lloc en aquest món, en l'altre, i en les diverses àrees que hi ha entremig, que confirma Weerasethakul com un dels pocs directors contemporanis que busquen ampliar els límits del que és el cine i de les seves possibilitats.
23/05/2012 Societat
22/05/2012 Societat