elPeriódico.com

Més informació

• 'El idioma imposibl'. homenatge a Casavella
• 'Ladrones', mona vestida de seda
• 'Skyline', succedani de 'Monstruoso'
• 'Poesía', la lucidesa en l'ocàs
• 'Entre lobos', Una odissea desaprofitada
• 'Uncle Boonmee recuerda sus vidas pasadas', un univers estrany i bonic
• Apichatpong Weerasethakul: «Vaig descobrir el cine gràcies a Spielberg»
• La pel·lícula de fantasmes que va fascinar a Cannes

• Tags: Cultura i espectacles

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 120 de la secció de Espectacles de l'edició impresa del dia 26 de novembre de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)

Atom Egoyan

Hi ha directors, dels considerats autors, que fan millor que altres el que s'entén per encàrrec. Atom Egoyan no n'és un. Sembla que el seu temps va passar i ja és difícil que pugui deparar obres tan singulars com Exótica i El dulce porvenir, les pel·lícules que van consolidar definitivament el seu prestigi a la vegada que, paradoxalment, van començar a perfilar el seu declivi. Chloe és un encàrrec assumit amb simple, massa simple, correcció. D'entrada es tracta del remake d'una pel·lícula francesa, Nathalie X, bastant més incisiva i pertorbadora. La història d'una obsessió, l'ambigüitat amorosa, la gelosia i la dualitat que relata Chloe estava més ben treballada en l'original. Egoyan ha firmat un thriller psicològic sense ànima.