elPeriódico.com

-¿Quina és la gènesi d'una pel·lícula tan lliure com Uncle Boonmee recuerda sus vidas pasadas?

DIEGO CALDERÓN

Més informació

• 'El idioma imposibl'. homenatge a Casavella
• 'Ladrones', mona vestida de seda
• 'Skyline', succedani de 'Monstruoso'
• 'Poesía', la lucidesa en l'ocàs
• 'Entre lobos', Una odissea desaprofitada
• 'Chloe', una intriga sense ànima
• 'Uncle Boonmee recuerda sus vidas pasadas', un univers estrany i bonic
• La pel·lícula de fantasmes que va fascinar a Cannes

• Tags: Cultura i espectacles

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 109 de la secció de Espectacles de l'edició impresa del dia 26 de novembre de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)

-Sempre porto un bloc de notes en què apunto les coses que em criden l'atenció. Quan vaig començar a pensar en aquesta pel·lícula vaig buscar la inspiració per parlar de la vida i vaig agafar notes durant dos anys fins que va ser hora d'escriure el guió i fer que els apunts tinguessin sentit. Vaig meditar sobre aquestes idees una setmana i vaig escriure el guió en deu dies. Va ser un miracle.

-La naturalesa enigmàtica és un tema clau en el seu cine.

-Potser té a veure amb el fet que vaig créixer en una ciutat petita envoltada d'arbres. Vaig estudiar cine a Chicago, i passar d'un lloc com aquell a una gran ciutat va ser un gran canvi. Allà i a Bangkok, on em vaig instal·lar al tornar a Tailàndia perquè era on hi havia la indústria, vaig sentir que trobava a faltar la vida anterior, més connectada amb la natura. Potser ser director és una excusa per sortir de la ciutat i estar-hi en contacte.

-A Uncle Boonmee recuerda sus vidas pasadas crea un univers únic. ¿Què el va inspirar?

-Moltíssimes coses. Per exemple, hi ha elements de llegendes populars, novel·les i còmics sobre els esperits i la seva coexistència amb els humans. I el seu ritme i la seva atmosfera tenen coses del vell estil televisiu.

-El film és un creuament fascinant de melodrama, terror, fantasia i fins i tot comèdia. No és la primera vegada que opta per l'híbrid genèric.

-Sí, però així com en aquest film la barreja ha estat intencionada, en altres no és deliberada. És interessant que citi l'element còmic. Coincideixo que determinats diàlegs poden resultar còmics perquè no són naturals, són literaris. Però al mateix temps que rius sents tristesa per alguna cosa que se'n va.

-El seu film té un dels monstres més estranys del cine recent.

-Sorgeix de dues fonts: llibres sobre monstres a la selva i una història que em va explicar un amic quan anava al col·legi. Em va explicar que una nit havia vist un home corpulent, negre i amb els ulls vermells flotar sobre el seu llit. No sé si va passar, estava somiant o em va enganyar, però aquella imatge em va marcar per sempre.

-¿Reconeix en el seu cine l'empremta d'altres cineastes?

-De molts: Béla Tarr, Almodóvar o l'experimental Bruce Baillie.

-¿I d'un cine més popular?

-I tant. Vaig descobrir el cine i que volia dedicar-m'hi gràcies a Spielberg, quan vaig veure de petit les seves pel·lícules. A la recerca de l'arca perduda (1981) o E.T. L'extraterrestre (1982) són films molt efectius perquè un espectador jove es familiaritzi amb el llenguatge cinematogràfic.