elPeriódico.com

L'obra de Luis García Berlanga és summament rica en la creació de situacions originals, en el seu humor corrosiu en una època en què era difícil parlar de segons quins temes o en el retrat agredolç de la societat espanyola en temps del franquisme i durant els anys posteriors a la transició. Berlanga va unir retrat social i esperpent, crònica i humor negre. Però un dels seus millors actius va ser, sens dubte, la creació d'una tipologia immortal i l'adequació d'una sèrie d'actors, principals i secundaris, protagonistes i de caràcter, a aquests personatges que defineixen no només el seu cine, sinó bona part de la història de la millor cinematografia espanyola.

Més informació

• Fins sempre, míster García Berlanga
• 'Un «mal espanyol»', per Javier Rioyo
• 'Llegat en pla seqüència', per David Trueba
• 'Un amic i un geni', per Mónica Randall

• Tags: Cultura i espectacles

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 62 de la secció de Espectacles de l'edició impresa del dia 14 de novembre de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)

Quan un pensa en el cine de Berlanga, de seguida li ve al cap l'expressió divertida, tendra, i el cos fràgil de José Isbert, gran patriarca d'una generació d'actors i emblema del comediant lúcid, irònic, que guanyava sempre el seu pols compartís escena amb grans o petits intèrprets; un robaplans. Isbert va ser el Thomas Mitchell del cine espanyol dels anys 50 i 60.

Des que va incorporar l'entregat alcalde de ¡Bienvenido, Mister Marshall!, Isbert va ocupar una posició privilegiada en el cine berlanguià. Els seus personatges secundaris a Calabuch i Los jueves milagro eren com epifanies, la revelació d'un talent innat, espontani, que va cristal·litzar a El verdugo, on va donar vida a un botxí en edat de jubilació. Referint-se a aquesta pel·lícula, àcida i dura, Berlanga va declarar el 1981 que «Isbert no podia fer una altra cosa que personatges entranyables. La seva presència física va sobrepassar el grau d'entranyabilitat que volia atorgar al personatge».

Berlanga no va trigar a crear el que a Hollywood definien com una stock company, un equip fix d'actors que li servien indistintament per a les pel·lícules més còmiques i les més dramàtiques. Va ser un tret essencial del seu cine, ja que gairebé totes les seves pel·lícules eren relats corals, amb molts personatges decisius, de Calabuch a La vaquilla.

Apostes arriscades

D'aquella companyia estable en van formar part José Luis Ozores, Elvira Quintillá, Manuel Alexandre (que va donar memorables moments amb títols com ara Los jueves milagro, Plácido i ¡Viva los novios!), el sempre genial i esbojarrat Agustín González, José Luis López Vázquez, Amparo Soler Leal, Xan das Bolas (impagable presència secundària), Cassen (l'únic Plácido possible), el francès Michel Piccoli (protagonista de Tamaño natural i París

Tombuctú) i José Sazatornil, Saza, que ja va fer un paper petit a El verdugo però va triomfar com a empresari català de L'escopeta nacional.

Berlanga no només va donar carta de noblesa a alguns dels millors actors de caràcter del cine espanyol, sinó que va fer apostes arriscades. És el cas de Luis Escobar, aristòcrata i dramaturg completament identificat amb el règim franquista. Però l'àcrata cineasta no va dubtar a donar-li el paper del marquès de Leguineche a L'escopeta nacional, iniciant llavors, als 70 anys, una carrera com a actor molt vinculada a Berlanga, ja que va repetir el sarcàstic personatge -un aristòcrata vingut a menys, en el fons una paròdia de si mateix- a Patrimonio nacional i Nacional III.