Informació publicada en la página 123 de la secció de Espectacles de l'edició impresa del dia 12 de novembre de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)
Estem d'acord que Aita, segona pel·lícula de José María de Orbe després de La línea recta, és una proposta arriscada, extrema. També estem d'acord que el seu tema -el pas del temps per a una casa deshabitada- és minoritari, encara que el que compta és la posada en escena, definitivament moderna pel que fa a la relació entre la ficció i la no-ficció, d'aquest tema: el treball sobre els sons i les veus; la bellesa de les imatges de pel·lícules primitives del cine basc projectant-se sobre les parets del casalot, com fantasmes embalsamats pel temps. No aconseguir definir qualsevol obra artística pot ser frustrant, però també molt excitant: si no podem definir-la és, potser, perquè ens enfrontem amb una cosa nova, trencadora, que està viva.
23/05/2012 Societat
22/05/2012 Societat