elPeriódico.com

David Monteagudo (Viveiro, Lugo, 1962), l'escriptor obrer, ha deixat de ser-ho. Ha quedat enrere la cadena de muntatge. Ara dedica tot el seu temps a l'escriptura, mentre l'editor que el va descobrir, Jaume Vallcorba, encara es mostra obligat a defensar la transcendència de Fi, la novel·la que el va donar a conèixer i que ja compta amb nou edicions. «És un vehicle extraordinari de transmissió d'idees, una obra que es recordarà durant molt temps. No tracta del mite sinó que té una qualitat mítica», assegura. Les paraules adraçades a Fi també valen per a Marcos Montes (Quaderns Crema / Acantilado), la seva nova novel·la breu que ha aparegut en castellà i en català. Nova per al públic, però vella per a ell perquè és un dels quatre llibres ja escrits -juntament amb Brañaganda, una altra entrega fantàstica, poblada amb un home llop, i un llibre de relats- amb què el galaicocatalà David Monteagudo va enlluernar en el seu moment el seu entregat editor.

David Monteagudo, la setmana passada en un carrer de Barcelona. JULIO CARBÓ

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 63 de la secció de Espectacles de l'edició impresa del dia 10 de novembre de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)

L'èxit comercial, al més pur estil Ventafocs, ha comportat a l'autor més relaxament per afrontar la seva carrera literària però també li ha aportat compensacions en la vida civil: «Ara passo molt més temps amb el meu fill i, tot i que abans ja era bastant maruja, ara ho sóc molt més. A més a més, he recuperat antigues aficions com córrer; sí, no tant com Murakami sinó més aviat com Zapatero. Sóc capaç de fer 10 quilòmetres en 50 minuts». I això és l'única presumpció assumida per aquest home senzill i humilíssim, que, des de la seva revelació fa poc més d'un any, ha après a lidiar amb la premsa amb especial tranquil·litat.

ATRAPAT EN LA FOSCOR / Marcos Montes podria ser una novel·la oportunista si no hagués estat escrita ja fa anys. En els avatars d'un miner atrapat, després d'un accident, a les galeries subterrànies d'una mina d'or ressona ara l'eco de la trentena de miners xilens captius sota terra. Pura casualitat. «És un tipus de notícia que contínuament salta als diaris, però el cas dels xilens ha tingut una utilització política i un tractament mediàtic massiu pel seu caràcter especial. Jo sóc home de ràdio i un dia vaig sentir que a Ucraïna un miner havia quedat atrapat en la foscor d'una mina d'or». No sap com va acabar aquella història però sí que li va provocar una imatge potent que ha desembocat ara en una escriptura aparentment plana que, com sol ser norma de la casa, té algun as amagat a la màniga.

Si se li esmenta la possibilitat que el referent d'aquest as sigui El tercer policía, de l'irlandès Flann O'Brien, una de les novel·les de capçalera de la sèrie Lost, assegura que no sap quina és, i la referència venia a tomb perquè molta gent va relacionar Fi amb la sèrie televisiva dels nàufrags. Com a bon gallec se sent més pròxim a El bosque animado de Wenceslao Fernández Flórez o a aquells clàssics que l'han acompanyat mentre manipulava les capses de cartró de la fàbrica on treballava. «Crec que el meu protagonista segueix el mateix camí d'autoconeixement que sant Joan de la Creu a Noche oscura del alma». Dir això i que no soni pedant és una cosa de la qual només David Monteagudo sap el secret.