És cert que passar-se una altra hora i mitja contemplant com Johnny Knoxville i els seus col·legues se sotmeten al dolor físic i la humiliació pot resultar extenuant, però això no impedeix que l'entusiasta estoïcisme amb què accepten patir per fer-nos riure resulti admirable. I és que, com les seves predecessores, Jackass 3D és un homenatge a Buster Keaton, Harold Lloyd i el gag del pastís: l'espectacle de la comèdia pur, despullat a la seva essència. Que un d'aquests paios s'orini damunt d'un altre o li clavi un cop als ous es pot veure com una mera porcada, però també funciona com una transgressió en la línia del Teatre de la Crueltat d'Artaud i, s'ho creguin o no, com una emotiva oda a la forma més primitiva de camaraderia masculina.
Informació publicada en la página 124 de la secció de Espectacles de l'edició impresa del dia 05 de novembre de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)
23/05/2012 Societat
22/05/2012 Societat