elPeriódico.com

«Si no s'arrisca, no es pot fer res». Aquesta és la filosofia cinèfila d'Agustí Vila (Barcelona, 1961), que després de conquistar el festival txec de Karlovy Vary ahir va veure com la Setmana Internacional de Cine de Valladolid (Seminci) concedia l'Espiga de Plata a la seva atrevidíssima pel·lícula La mosquitera. Tot i això, el màxim guardó del certamen, l'Espiga d'Or, va anar a parar a una cinta que no amaga la seva vocació comercial: el thriller Sin retorno, opera prima de l'argentí Miguel Cohan. El guardó va ser ex aequo amb Copia certificada, del cineasta més prestigiós de l'Iran, Abbas Kiarostami.

Emma Suárez i Eduard Fernández, durant el rodatge de 'La mosquitera'. CARLOS MONTAÑÉS

Més informació

• Tristán Bauer: "He volgut ser didàctic"

• Tags: Cultura i espectacles

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 53 de la secció de Espectacles de l'edició impresa del dia 31 de octubre de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)

INCEST I MALTRACTAMENT / La mosquitera, producció de Lluís Miñarro que s'estrena divendres, és una de les poques pel·lícules que han arrencat somriures a la Seminci, amb una secció oficial consagrada al drama. Però no perquè es tracti d'una cinta divertida sinó perquè el que explica és tan fort que riure és l'única via de fugida. El guió toca l'incest i els maltractaments. Parla de com en són de difícils les relacions humanes, com n'estem de perduts al món, que en sabem ben poc d'educar els nostres fills. Arrenca rialles encara que, en el fons, la reacció del públic hauria de ser la de cridar o plorar. El jurat ha reconegut, a més, l'enorme treball d'Emma Suárez, que dóna vida a una perdudíssima mare de família (que, per cert, parla català al film).

El premi a la millor interpretació masculina no va recaure en el company de repartiment de Suárez, el sempre fantàstic Eduard Fernández, sinó en el veterà actor danès Jesper Christensen (En familie). El seu nom també es va imposar al de Leonardo Sbaraglia, que sonava fort per Sin retorno. La pel·lícula hispanoargentina va sortir molt reforçada del festival malgrat que ningú confiava gaire que estigués al palmarès. Hi va estar i de quina manera. Es va endur l'Espiga d'Or (compartida, això sí, amb l'última obra de Kiarostami) i el premi de la crítica internacional. Sorpresa majúscula.

El thriller també va conquistar el de millor director novell, Miguel Cohan, un cineasta que ha treballat d'assistent de Marcelo Piñeyro (Plata quemada). Gràcies a una beca, Cohan va escriure amb la seva germana, Ana, el guió de Sin retorno. Després es va atrevir a dirigir-la. «És la meva primera roda de premsa, és el meu primer festival», va dir, humil i nerviós, dimecres passat al presentar la cinta als periodistes.

ATROPELLAMENT MORTAL / Com va dir el seu productor, Gerardo Herrero, Sin retorno és una pel·lícula «no minoritària que busca tenir públic». Es tracta d'un thriller en què Sbaraglia és acusat injustament d'un atropellament mortal mentre que l'autèntic culpable s'amaga en els protectors braços del papa i la mama.

La lectura del palmarès va deixar un regust a certa injustícia perquè la gran pel·lícula de la Seminci, que s'estrenarà al febrer, va passar bastant desapercebuda. Incendies, un drama ubicat al Líban, que encongeix l'ànima i que versa sobre la identitat, la guerra i l'odi, es va haver d'acontentar amb el premi al millor guió i el del públic. No està malament, però mereixia molt més.