elPeriódico.com

Joan Solà, malgrat la primacia en la lingüística catalana reconeguda per la majoria dels seus col·legues, només va ser membre de l'Institut d'Estudis Catalans durant 11 anys. Però en aquest període massa breu, va recordar ahir el president de l'IEC, Salvador Giner, va deixar un «llegat immens i perdurable» que va donar un «impuls decisiu» a la nova gramàtica, gràcies a «la seva actitud crítica, no sempre ben entesa».

El fèretre de Joan Solà, al paranimf de la Universitat de Barcelona. FERRAN NADEU

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 118 de la secció de Espectacles de l'edició impresa del dia 29 de octubre de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)

Aquesta actitud crítica va estar també present en l'acte laic de comiat al qual van assistir ahir centenars de persones que van abarrotar el paranimf de la Universitat de Barcelona, lloc preferit per la família per a la capella ardent en comptes del Palau Moja ofert per la Generalitat. En l'acte tampoc hi va haver parlaments de cap representant del Govern, sinó de col·legues (Sebastià Bonet), autoritats acadèmiques (Salvador Giner i el rector de la UB, Dídac Ramírez) i familiars (el seu cunyat Raimon Martínez Fraile i el seu nebot Joan Solà).

Aquest últim es va fer portaveu de les crítiques del lingüista per la inconsistència de l'activitat dels polítics catalans davant la llengua: «El país et plora avui, però també plora per la nostra llengua. N'estem farts, Joan, molts ens sentim desolats i desemparats. Els polítics ens han deixat sols i per això som aquí i no a la seu del Govern de Catalunya», va lamentar, abans de dir que les llàgrimes dels presents «algunes són de tristesa, algunes de ràbia i algunes tan enceses que demanen venjança».

Un mestre

En el seu discurs de recepció del doctorat honoris causa a Lleida, va recordar Giner, Solà va explicar que l'havien captivat de Pompeu Fabra els seus dos vessants, «el de reformador tècnic de la llengua i el d'ideòleg del paper social i polític d'aquesta llengua». Però Joan Solà, a més de ser una figura activa en el debat públic i un lingüista de referència inexcusable, també va ser un professor que han admirat generacions d'alumnes, molts dels quals van passar després a ser col·legues.

Com Sebastià Bonet, que ahir, a l'obrir l'acte de comiat, el va recordar com un «professor originalíssim» que, en lloc de dictar veritats, «oferia amb generositat l'espectacle, sovint incomprès, d'una dialèctica sense embuts», tractant els estudiants com a «interlocutors de tu a tu».

A més de professor, Solà va ser també excursionista i cantaire. La coral de la qual formava part, La Fontana, va obrir l'acte, i el va tancar amb Muntanyes del Canigó. I poc després es va sumar als centenars d'assistents que espontàniament van acomiadar Joan Solà amb Els

segadors.