elPeriódico.com

El cantant de Motörhead té una habitació plena de dagues i espases. L'avi de Brian Eno reparava òrgans d'església. Patti Smith estava enamorada de l'escriptor William Burroughs. La base militar nord-americana va ser la via d'entrada del hip-hop a Saragossa. Johnny Mercer, lletrista de Moon river, va fundar el segell Capitol el 1942. John Lennon es va personar als despatxos de RCA per pressionar i que renovessin el contracte de Harry Nilsson. I així podríem seguir durant línies i línies...

Més informació

• Piers Sanderson: «L'acid house ens va canviar la vida»

• Tags: Cultura i espectacles

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 104 de la secció de Espectacles de l'edició impresa del dia 29 de octubre de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)

Els documentals musicals són una valuosíssima font d'informació i el festival In-Edit, un màster anual en cultura pop. En la ja vuitena edició, presenta cintes sobre el segell indie anglès Creation i els espanyols Limbo Starr, sobre la vida d'Ian Dury i el talent de Stephin Merritt de The Magnetic Fields, sobre el carnaval de Notting Hill i el mític programa televisiu Soul train. In-Edit és el festival on es poden revelar tota mena d'incògnites: ¿on s'amaga el cantant de The Lilac Time? ¿Com els va anar a Delorean la gira nord-americana? ¿Com van sonar The Last Poets en la gira de reunió del 2008?

Any rere any, l'In-Edit ha anat guanyant públic i, el més important, consolidant-lo. Però el festival amb prou feines varia d'estructura: es manté la quantitat de dies i es programa pràcticament la mateixa quantitat de cintes. L'única novetat: el canvi del cine Rex per l'Aribau Multisales. A falta d'I'm still here, el fals documental de Joaquin Phoenix, potser les cintes més esperades són les de The White Stripes, Motörhead i The Doors, però les sorpreses les acostumen a fer els títols menys previsibles. I, com sempre, ofereix una selecció eclèctica en què s'hi engloben jazz i post-punk, Brasil i la beat generation.

El festival es consolida com a dinamitzador del documental a nivell local. Gairebé el 25% de les 45 cintes programades són espanyoles. N'hi ha sobre The New Raemon, La Banda Trapera del Río, el flamenc, el bateria de jazz Jorge Rossy i la gira que va unir els catalans Anímic i el nord-americà Will Johnson. I no només això: aquest any neix el Mercat Internacional de Documental Musical, apartat per a professionals amb què seguir potenciant el gènere.

Tot això dels cineastes que apunten als músics amb les càmeres va començar amb Donn Allan Pennebaker, l'home que va seguir Bob Dylan durant la seva gira anglesa del 1965. L'autor de Don't look back i altres cintes fonamentals de la història visual del rock com Monterey Pop, Ziggy Stardust and the Spiders from Mars i Depeche Mode 101 és el merescut protagonista de la Secció Homenatge de la vuitena edició del festival, juntament amb la seva dona i col·laboradora, Chris Hegedus.

MARATÓ NOCTURNA / Com que un festival amb vocació popular ha de combinar divulgació i diversió, l'In-Edit organitza diumenge una marató amb projeccions (de les 0.15 a les sis de la matinada) de tres pel·lícules-concert clàssiques: The Who a l'Illa de Wight, els Rolling Stones a la gira nord-americana del 81 i el mític The songs remain the same de Led Zeppelin. Serà una nit de Halloween rockera. A més, l'auditori de la Facultat de Comunicació Blanquerna acollirà rodes de premsa, tallers i la projecció gratuïta (el dia 6) de les quatre cintes guanyadores de les edicions que el festival In-Edit realitza a Mèxic, Xile, el Brasil i l'Argentina.